El primer gegant de la entitat fou una iniciativa del fundador i president de l'AAV del Camp d'esports, Eduardo Quijado, en el transcurs d'un taller de plàstica l'any 1991. El primer Bagdad amidava 2,15 m d'alçada, estava constituït amb materials rudimentaris i ja traçava l...
La figura neix amb la intenció d'homenatjar l'il·lustre compositor i pianista Lleidatà, un dels més cèl·lebres del segle XX. Fou batejat el 2 d'octubre de 2005 amb motiu del desè aniversari de la proclamació de Lleida com a Ciutat Gegantera de...
No es coneix amb certesa l'orígen de la figura del gegantó, si bé es creu que està vinculada a events destesos o ambients coberts on era necessària una tipologia de figures més reduïdes i ergonòmiques. La gegantona Donya Violant arriba a L...
El Merlot va ser batejat juntament amb tres dracs del Grup de diables de la plaça de l'Ereta, en Botafoc, en Caragros i en Benrranku. Set anys després tinguè lloc el bateig de la geganta Merlina i per completar aquesta familia dimoni - gegantera, el 1995 es va estrenar el gegantó Merlotet.
Van ser batejats el 18 de Juny del 1995 però la primera vegada que van sortit va ser el 13 d' agost de 1994 a Pradell de Sió. Apadrinats per Teresa Ribes, delegada de benestar social i l' escriptor Joan Bellmunt
Els gegants de la parròquia de Sant Andreu, aixecada al al cap del carrer més noble del nucli antic de Lleida, foren realitzats per l'escultor Ramon Borràs i Perelló l'any 1890. Tenien un aire de reis armenis o popes russos, portaven unes grans còfies i anaven vest...
L'any 1905, els gegants de la ciutat de Lleida realitzats per Ramon Corcelles l'any 1840 presentaven un aspecte vell i atrotinat. Per aquest motiu, es proposà no només restaurar-los, sinó dotar-los d'una nova caracterització més rica i solemne. Es determinà...
EL GEGANT ANASTASIEl Gegant, ANASTASI, du el nom del patró de la ciutat de Lleida, batejat al juny de 1992 tot i que va ser restaurat i feta la seva nova imatge durant l’abril de 2008.La figura representa un Rei, creat la actual imatge pel taller La Xamba de Lleida i el vestuari per l’agrupació de d...
Durant la primera meitat del segle XIX i part de la segona fou molt comú la caracteritzar els gegants com a àrabs. Aquest fenomen s’emmarca dins el corrent artístic europeu de l’Orientalisme; adaptació occidental de la estètica i art propis del Nord d&r...
GegantCat utilitza cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques per millorar l'experiència de navegació; i de publicitat per oferir contingut i publicitat d'interès. Pots configurar o rebutjar cookies i obtenir més informació fent clic al botó Configuració. Més informació a la Política de cookies.
Utilització i consentiment de cookies
GegantCat utilitza cookies pròpies i de tercers (les cookies són petits arxius d'informació que el servidor envia a l'ordinador de qui accedeix a la pàgina) per al correcte funcionament i visualització dels llocs web per part de l'usuari, així com la recollida d'estadístiques i anàlisi web.
Per complir el RGPD de la Unió Europea, us donem la possibilitat de triar si ens permeteu utilitzar determinades cookies i recopilar algunes dades.