Gegants de Saldes

El fet geganter a Saldes, es remunta a finals de la dècada de 1980, quan l'escultor Enric Pérez fa donació d'una parella de gegants -En Felip i Na Tereseta- al municipi.

La parella, elaborada de forma casolana, no va tenir massa trajectòria i fou retirada al cap d'uns anys. Juntament amb els aquells gegants, neix la Colla de Gegants i Grallers de Saldes. 

Per mantenir la tradició, s'acordà que fossin construïts els actuals gegants de Saldes, En Bernat Galceran de Pinós i la Donzella del Castell, obra dels escultors Manel Casserras i Boix i Josep Manel Casserras i Solé, de Solsona. 

La Donzella del Castell, fou la primera en incorporar-se a la imatgeria festiva saldenca, per la Festa Major de 1993. 

La geganta representa a una jove pubilla humil, vestida amb un senzill vestit brodat i mantellina, de rostre serè i afable. L'element característic de la geganta, és el colom blanc, que reposa sobre la seva espatlla.

Segons la llegenda, la Donzella era una jove saldenca de gran bellesa i bondat, que va atreure l'atenció del dèspota senyor del castell, que en va quedar encapritxat. La noia, obligada a presentar-se al castell, va ser conduïda en una cambra luxosament guarnida amb joies, perfums, coixins i vestits. La pobre jove, no es va adonar que havia caigut en un parany i s'encomanà a la Mare de Déu, que es venerava a l'ermita que s'alça davant del castell de Saldes. Miraculosament, la donzella va poder escapar-se de la fortalesa, però quan feia el camí de tornada, veié una colla de servents del castell. Creient que el senyor havia abusat de la noia, van provar d'imitar-lo. 

La donzella s'encomanà novament a Santa Maria del Castell, que la convertí en una coloma blanca, que emprengué el vol, alliberant-se d'aquella colla de brètols. Era creença que, el dia de l'aplec de Santa Maria del Castell, una coloma blanca -acompanyada dels seus colomins- entrava dins l'ermita i allí hi deixava un dels seus fills, perquè hi passés uns dies per fer-li companyia a la Mare de Déu.

Són els descendents d'aquella donzella, transformada en coloma, que renoven la prometença.

Per completar la parella, per la Festa Major de 1995, va ser estrenat En Bernat Galceran de Pinós. 

El gegant és un noble de finals de l'Edat Mitjana, de rostre ferreny i posat altiu, ricament vestit a l'estil de l'època. En aquest cas, però, no representa el malvat senyor que volia sotmetre a la Donzella del Castell, sinó a un membre del llinatge dels Pinós, senyors de Saldes en temps medievals. 

Fins avui, no s'ha pogut aclarir a qui representa el gegant, doncs són diversos els barons de Pinós documentats, que duen el mateix nom. 

Per altra banda, igual que la Donzella, el gegant també s'inspira en una rondalla saldenca. 

Es diu que el castell de Saldes, va arribar a ser assetjat pels sarraïns. El senyor del castell, que només disposava d'una petita guarnició per defensar-lo, es veié obligat a fugir de la fortalesa, que fou presa pels invasors. 

El baró, convençut de que no podria recuperar el castell per la força, va optar per l'enginy. Fent creure als moros que havien abandonat l'empresa, s'allunyaren del castell.

Llavors, en una nit fosca sense lluna, el baró i els seus homes posaren en marxa el pla. Aquest ordenà als genets que possessin les ferradures dels cavalls al revés i marxessin cap al castell. Un cop allí, sense ser descoberts, havíen de posar les ferradures del dret.

La operació va durar tota la nit, fins que arribà l'alba. Els moros, en veure el rastre de petjades de desenes de cavalls, creient que el senyor havia fet venir reforços, van abandonar el castell que va retornar en mans cristianes. Precisament, la ferradura que el gegant duu a la mà, ens recorda aquesta rondalla. 

Els gegants de Saldes, gairebé sempre van acompanyats pels Nans Miners, el Barrina i el Puntona. Aquestes figures, úniques a Catalunya, foren regalades per l'empresa "Carbons Pedraforca" al municipi, el 1990. També són obra de Manel Casserras i Boix. 

Els gegants nous de Saldes, tenen el seu ball propi, "La Donzella del Castell", composat per l'artista berguedana Neus Simon Perayre.