Gegants de Saldes
Saldes
Autor/a foto: Marc Llamas i Devesa
Termes i condicions: L'usuari/a serà lliure de poder utilitzar les dades que proporciona GegantCat que necessiti. Respecta citant les fonts de procedència: @gegantcat i www.gegantcat.com
Informació dels gegants
Noms Bernat Galceran de Pinós i Donzella del Castell
Mesures gegant: 3,52 m, geganta: 3,40 m
Any gegant: 1995, geganta: 1993
Constructor Manel Casserras i Boix, Josep Manel Casserras i Solé
Entitat Colla Gegantera de Saldes
Més informació
Els actuals gegants de Saldes substituïren una parella anterior, de construcció casolana. Sigui per la raó que sigui, les figures no s'estrenaren el mateix any, i la primera fou la Donzella del Castell. L'element més característic de la geganta -representada com una jove saldenca de rostre serè i afable- és el colom blanc que descansa a la seva espatlla. Aquest atribut es deu a una rondalla local i que té la Donzella del Castell com a protagonista. Segons la tradició, la noia va ser deslliurada de l'abús del despòtic senyor del castell i dels seus servidors, per intercessió de la Mare de Déu del Castell, que es venerava a la capella de la fortalesa. Per tal d'alliberar-la dels seus captors, la Verge la convertí en una coloma blanca. Era creença que el dia de l'aplec que es celebra a la capella del Castell de Saldes, una coloma i els seus colomins entrava a l'esglesiola, on hi deixava un dels seus fills perquè fes companyia a la Imatge durant uns dies. Aquesta és l'ofrena que va fer la Donzella a la Mare de Déu pel favor rebut, i que seria perpetuada per la seva descendència.
La parella va ser completada amb l'estrena d'En Bernat Galceran de Pinós. Tot i les faccions marcades que l'hi confereixen al gegant una expressió severa, no representa el dèspota senyor que volia sotmetre a la Donzella del Castell. Tal com passa amb la geganta, ell també representa el protagonista d'una llegenda local, i l'element simbòlic vinculat a la narració és la ferradura que duu a la mà. Segons es diu, el senyor de Saldes va fer servir el seu enginy per recuperar el castell, que l'hi havien pres els sarraïns. Emparats per la foscor de la nit i aprofitant que els moros no estaven vigilant, el senyor ordenà als seus homes que posessin les ferradures dels cavalls al revés. Fet això, haurien d'enfilar el camí fins a les portes del castell per allunyar-se després -i sense ésser descoberts- i posar les ferradures del dret. I això ho van fer tota la nit, abans que despuntés l'alba. Al matí, quan els moros van veure tot aquell rastre de ferradures, abandonaren el la fortalesa, creient que el senyor havia tornat amb una host de reforç per recuperar el Castell de Saldes.
Tot i el rerefons llegendari, el gegant representa un personatge històric real. La documentació ens diu que ja des de finals de l'Alta Edat Mitjana (entre els segles XI i XII), el castell i el terme de Saldes foren una de les primeres possessions del llinatge dels Pinós. Però és al segle XIV que trobem esmentat per primer cop a Bernat Galceran I de Pinós, anomenat "l'Antic", i que també fou senyor de Saldes, el qual formava part del patrimoni familiar, que al segle XV heretaria el seu fill, Bernat Galceran II de Pinós-Fenollet, dit "el Cavaller". Sembla que, de moment, no s'ha especificat qui podria representar el gegant.
La parella sempre va acompanyada pels Nans Miners, el Barrina i el Puntona, que foren regalats per l'empresa "Carbons Pedraforca, S.A." al municipi de Saldes. També foren construïts al Taller d'escultura Casserras, de Solsona.
Autor/a text: Marc Llamas i Devesa