Gegants de l'Estany

Els gegants de l’Estany són la Maria Estany i l’Arnau, i van ser batejats el maig de 2007. Tot i això, la seva història comença uns anys abans, l’any 2004, quan neix la iniciativa de crear uns gegants per al poble a partir d’un projecte col·lectiu que va implicar diverses entitats i veïns de l’Estany. L’escola, les famílies i moltes persones del poble hi van participar activament, tot plegat sota la coordinació de l’Ajuntament de l’Estany i amb la direcció de la tècnica de cultura d’aquell moment, Marina Berdalet.

Un moment clau del projecte va arribar el 7 d’octubre de 2006, quan es va iniciar el procés de creació dels gegants amb l’escultor Dimitri Coppola i el seu fill Martí. A partir d’aquí es van organitzar tallers participatius amb nens i nenes del poble —Laia Tort, Jordi Ramos, Berta Prats, Raquel Tarrida, Nerea Padilla, Judit Esparó, Jèssica Palomo, Aina i Jan Casas, Júlia Franquesa, Adrià i Guillem Franquesa, Laura Crespiera, Clara Cid, Jana Prat i Berta Prats— així com amb un grup de mares i pares format per Dolors Prats, Toni Esparó, Pepi Garcia, Joan Casas, Rosa Gombau, Iola Alcantarilla i Maria Ardiaca. També hi van participar la mestra de primària Anna M. Cuesta, la regidora d’Educació Isabel Casas i alguns avis del poble, com Jordi Esparó i Joan Sabata.

Durant mesos, cada dissabte fins a començaments de gener de 2007, aquest grup es va reunir per treballar en el taller i anar donant forma als gegants.

Al llarg del curs s’hi va anar sumant encara més gent del poble segons les necessitats de cada moment. Hi van col·laborar modistes i cosidores com Montserrat Tort, Núria i Leonor Roca i Manolita Navarrete; artistes, com la mateixa Marina Berdalet; fusters i balladors, com Jordi Tort i Salvador Franquesa; pintors i polidors, com Xavier Molera; i persones que van ajudar amb el transport, com Joan Prat i Pere Terra, o aportant materials, com Irene Ferrer.

Una aportació molt especial va ser la de M. Estany Esparó, que va escriure un conte que explica com arriben els gegants al poble, com es coneixen i per què reben els noms d’Arnau i Maria Estany. Aquest relat va ser llegit el dia del bateig per la regidora de Cultura, juntament amb una història del seu avi, l’avi Farràs, qui també va donar el porró del gegant.

En aquest procés també hi van tenir un paper important els Geganters i Grallers de Moià, que amb els seus consells i experiència van ajudar a fer retocs importants als gegants i van participar en el dia del bateig com a padrins, acompanyant l’acte amb la seva música.

Aquest projecte va ser possible gràcies a la implicació de moltes entitats i persones del poble. Hi van col·laborar, entre d’altres, l’AMPA del CEIP L’Estany, l’AMPA de Mainada, l’Associació de la Gent Gran, el CEIP L’Estany, l’Associació Cultural i Recreativa de l’Estany, SOLC del Lluçanès, els Geganters i Grallers de Moià i la Diputació de Barcelona (Àrea d’Educació), així com nombrosos avis, àvies, mares, pares, artistes locals i veïns que hi van aportar el seu treball i la seva il·lusió.

Com a curiositat, els noms dels gegants tenen una clara vinculació amb la història i l’entorn del poble. Maria Estany fa referència a la Mare de Déu del Monestir de l’Estany, així com a l’antic estany que dona nom al municipi, dos elements molt estimats i significatius per als estanyencs. A més, Maria Estany és també un nom tradicional del poble que han portat diverses veïnes al llarg del temps. Pel que fa a Arnau, el nom prové d’una paraula amb què els habitants de l’Estany anomenen una boira característica de la zona: una fina capa que, als matins, s’estén lentament pels camps de l’entorn i crea un paisatge amb un aire gairebé màgic.

Actualment no hi ha colla gegantera a l’Estany, fet que ha provocat que els gegants no surtin a ballar des de fa temps. Les figures es conserven en un magatzem municipal i, per poder tornar a participar en actes festius, necessitarien una posada a punt, amb la reparació de l’estructura, la renovació dels vestits i una restauració general.