Creadors d'alçada (Entrevista: Carles Teixidó)

24/02/2021 17:52

Foto: Carles Teixidó

Tenim un bon grapat de constructors i constructores de gegants al país! Continuem a la província de Lleida amb la següent entrevista!

Entrevista a Carles Teixidó (Bellpuig)

- Presentació. Qui ets? D'on ets? Trajectòria professional.

Sóc Carles Teixidó, de Bellpuig. Vaig iniciar-me en el món de la imatgeria festiva l’any 2008, una mica per casualitat, quan la colla gegantera del meu poble em va demanar de fer algunes reparacions als seus capgrossos. He estudiat a l’escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona. Primer vaig cursar l’especialitat de Maquetisme d’arquitectura i després l’especialitat d’Escultura. I la veritat és que quan el 2005 vaig obrir el meu taller, L’ESFERA: Maquetisme i museografia, no m’havia plantejat que potser també em dedicaria a fer gegants.

- Defineix amb tres adjectius: Què és per tu el procés de treballar amb una figura festiva?

Llarg, brut, emocionant.

- Quin ha estat el treball més especial?

Sempre recordo el primer gegantó que vaig fer (és a dir, el primer client que va confiar en mi per a fer una peça nova) que és el gegantó d’Àngel Guimerà de Tàrrega. I també estic molt content d’haver fet els gegants nous d’Agramunt, el Rei de Tremissèn i la Delfina, que són sens dubte els més majestuosos que he fet fins ara.

- Ens pots explicar alguna anècdota destacable o tret característic d'algun procés artístic?

M’agrada molt no fer sempre el mateix i poder fer peces amb diferent estètica i de diferent tipologia. Això em permet treballar amb materials variats i estar sempre al dia mirant d’utilitzar els productes més adients. En la majoria de treballs aprofito per fer alguna prova. M’agrada que em proposin reptes.

Com a curiositat a destacar, perquè mai m’havia passat, seria la gentada que va participar activament, aportant el seu coneixement en un camp concret, per a la recuperació del Gegant Negre de Cervera. Per tornar el gegant a la plaça hi va haver un antropòleg, el constructor (jo), el fuster, la modista, els postissers, el perruquer, dues expertes per fer el turbant tuareg amb el super mocador, i el director del projecte per coordinar-nos a tots plegats. Un autèntic treball en equip.

- Tens algun encàrrec ara mateix, a curt o llarg termini?

Ara mateix estic treballant en la que serà la meva primera bèstia de foc, per Sant Climent de Llobregat. Com tots els cops que faig una cosa per primera vegada, reconec que em fa més il·lusió i estic més pendent de tots els detalls. Això si, també hi passo més hores del que tocaria.

I també estic fent un curset de restauració d’elements festius de cartró pedra, per aprendre quines tècniques i productes s’utilitzen i què s’ha de tenir en compte per recuperar aquest tipus de figures.

- Com veus el món geganter actualment?

Ja fa uns anys que sembla que ha anat agafat un nou impuls, que els pobles que tenien gegants recuperen les seves figures i reorganitzen les colles, i els que no tenen res, inicien la creació de noves colles geganteres. També tinc la sensació que cada cop hi ha més colles particulars, no vinculades directament amb els ajuntaments com passa amb les colles tradicionals. A mi em sembla que està en un bon moment, i esperem que aquest impàs de la Covid no en refredi l’interès.

- Com creus que serà el futur del món geganter?

Em sembla que la feina que fa l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, especialment posant a debat diferents aspectes de les festes amb imatgeria (des de la manera de ballar, la manera de fer les cercaviles, la vestimenta i els símbols que porten les figures...) fa que molts que no en som experts (jo m’hi incloc) comencem a mirar els gegants, i la imatgeria festiva, d’una manera menys superficial i hi podem apreciar més matisos que la fan més interessant. M’adono que el món geganter és molt més que el fet de veure com passen les figures pel carrer del nostre poble. He anat coneixent membres de diverses colles, i veig que molts d’ells tenen una cultura dels gegants que jo no sabia ni que existia, i que estan pendents de mantenir-la, d’ajustar-la al moment actual i de fer-la perdurar.

Paral·lelament, també hi ha una bona colla de joves que han obert els seus tallers per dedicar-se professionalment a la construcció d’imatgeria festiva, ben repartits geogràficament.

A mi em sembla que el futur del Món Geganter serà cada cop més ric, amb figures antigues ben cuidades i valorades i amb figures noves que reforcin el teixit humà de les colles.

- Vols afegir alguna cosa més?

Animar a totes les colles geganteres, que confio que estiguin en estat d’hivernació però no pas en hores baixes, a que aprofitin aquest impàs per revisar i posar al dia tot allò que, quan hi ha l’activitat habitual, no tenen mai temps per fer ( iniciar un treball de recerca sobre l’origen dels seus gegants, de quan daten, fer un recull fotogràfic, preparar una fitxa tècnica de les seves figures, mirar quines intervencions de manteniment cal preveure, ...) i donar-vos les gràcies per haver contactat amb mi per aquesta sèrie d’entrevistes.