Gegants de Bagà

Bagà
Gegants de Bagà

Autor/a foto: Marc Llamas i Devesa

Termes i condicions: L'usuari/a serà lliure de poder utilitzar les dades que proporciona GegantCat que necessiti. Respecta citant les fonts de procedència: @gegantcat i www.gegantcat.com

Comparteix a les xarxes:
Informació dels gegants

Noms Galceran III de Pinós i Berenguera de Montcada

Mesures Gegant: 3,85 m, Geganta: 3,75 m

Any 1989

Constructor Francesc Cisa Camps

Entitat Colla de Gegants i Grallers de Bagà

Més informació

La tradició gegantera a Bagà es remunta a la dècada de 1980, quan una colla de baganesos organitzen les primeres trobades a la Vila. No obstant, en aquells moments, la Vila no disposava d'uns gegants propis i aquell grup improvisat començà amb els gegants del municipi veí de Gisclareny. El 1989, l'Ajuntament de Bagà acordà la construcció -realitzada per l'escultor Francesc Cisa- d'una parella de gegants per la Vila. 

En Galceran III de Pinós i Na Berenguera de Montcada, foren presentats oficialment durant la Festa de l'Arròs d'aquell mateix any, i, juntament amb ells, es creà la colla gegantera local.

La idea de què havien de representar les figures era molt clara: homenatjar el passat medieval de Bagà -l'antiga "capital" de la Baronia de Pinós- i la llegenda local del Rescat de les Cent Donzelles. 

Per tant, el gegant representa a Galceran III de Pinós, fill de Pere Galceran II de Pinós i de Berenguera de Montcada. Històricament, sabem que fou membre del seguici dels Comtes de Barcelona -juntament amb el seu pare- a mitjans del segle XII i que estigué present a la conquesta de Lleida l'any 1149, i que també va fer donació d'unes terres a l'Orde del Temple.

No obstant, el personatge ha estat més conegut per ser el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles, molt difosa a finals de l'Edat Mitjana. Com s'ha dit, la narració es basa en un fet real, concretament, la conquesta de la ciutat d'Almeria l'any 1147 per part del rei Alfons VII de Castella, en la qual també hi participà Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona i Príncep d'Aragó.

Segons la tradició, Galceran de Pinós fou nomenat Almirall de la flota pel Comte barceloní i, un cop conquerida la ciutat, caigué presoner dels sarraïns juntament amb el cavaller Sancerní de Sull, amic i vassall seu. Com a pagament de la seva llibertat, els moros exigien: cent mil dobles d'or, cent cavalls blancs, cent vaques bragades, cent draps de brocat d'or i cent donzelles verges.

Malgrat la recança i el dolor dels vassalls de la Baronia, aquests accediren i van lliurar les seves filles, de manera que les famílies que en tinguessin tres, en donarien dues; les que en tenien dues, en lliurarien una i aquelles que tan sols tenien una filla, s'ajuntarien amb una altra família (que també tingués una filla única) i, per sorteig, es decidiria quina formaria part del Rescat. 

Després de cinc anys de captiveri, Galceran de Pinós i Santcerní de Sull foren miraculosament alliberats de la presó pels seus respectius patrons, Sant Esteve (patró de Bagà i del llinatge dels Pinós) i Sant Genís, co-patró del castell de Sull. Els captius es despertaren a la Platja de la Pineda, a la matinada abans de què el Rescat embarqués al port de Salou. En el lloc conegut com el Racó (al terme de Vila-seca) es retrobaren els presos alliberats amb la comitiva del Rescat, de manera que aquest es lliurà del seu fatal destí.

En agraïment pel seu sacrifici, les Donzelles i llurs famílies foren generosament compensades amb un dot pel matrimoni i foren vestides de verd i vermell, els colors de la Vila de Bagà. Galceran III de Pinós passà els seus darrers dies al Monestir de Santes Creus, on prengué l'hàbit monacal, i morí. La seva sepultura, decorada amb pinyes (símbol del seu llinatge) es conserva actualment al claustre del citat monestir. 

Val a dir que, per aquest motiu, les poblacions de Bagà i Vila-seca estan agermanades. 

Tornant amb el gegant, aquest vesteix com un guerrer del segle XII, protegit amb cota de malles coberta per una sobrevesta vermella decorada amb pinyes brodades al pit. Es cobreix amb una capa platejada (antigament era verda) i llueix la característica corona de baró. Va cenyit amb un cinturó d'on penja la beina de l'espasa que sosté amb una mà, mentre que amb l'altre, porta un ceptre daurat amb forma de pinya, el seu símbol heràldic, el qual també el trobem a l'escut municipal de Bagà. 

Com s'ha dit, la geganta representa Na Berenguera de Montcada, membre d'una de les famílies nobles més importants de Catalunya, juntament amb la de Pinós. Fou filla de Beatriu i de Guillem Ramon de Montcada, el Gran Senescal de Barcelona, en temps del Comte Ramon Berenguer IV. Malauradament, a diferència dels altres membres del seu llinatge, no s'ha investigat prou sobre Berenguera, la qual és més coneguda pel seu enllaç amb els Pinós.

La geganta -igual que la seva parella- no ha sofert canvis significatius en el seu aspecte, tret dels rostres. De fet, llueix el mateix vestit, consistent en una senzilla túnica rosa, enagos de puntes sota la faldilla i una armilla platejada. Ambdues figures tenen els ulls de vidre i perruques de cabells naturals. 

Malgrat que els gegants de Bagà han estat presents en diverses trobades, la seva activitat ha quedat molt limitada en les darreres dècades. A Bagà, actuen per la cercavila de la Festa Major i a la Festa de l'Arròs, tot i que darrerament la Colla intenta ampliar les seves sortides tan dins la Vila com a fora. 

Tenen el seu ball propi -el Ball de Gegants de Bagà- amb música i coreografia fetes per la mateixa colla, el qual interpreten en cada actuació, conjuntament amb els gegantons.  

Autor/a text: Marc Llsmas i Devesa

Fitxa enviada per: Marc Llamas i Devesa

Darreres fitxes consultades