Creadores d'alçada (Entrevista: Dolors Sans)

24/02/2022 07:37

Foto: Dolors Sans

Per l'entrevista que us presentem avui viatjarem cap al Penedès, terra de vins i cultura popular a dojo!

Entrevista a Dolors Sans (Vilafranca del Penedès)

- Presentació. Qui ets? D'on ets? Trajectòria professional.

Em dic Dolors Sans. Soc de Vilafranca del Penedès i estic Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i soc Mestre Artesà per la Generalitat de Catalunya. Vaig començar el món de construcció d’imatgeria festiva el 1987 i des d’aleshores m’hi dedico professionalment. He dissenyat i construït unes 150 figures de bestiari, la majoria de foc i algunes de protocol, 40 gegants i 87 capgrossos. El meu primer treball professional van ser els 30 fil·loxeretes de Sant Sadurní i el darrer és el drac Espurna de Calafell que s’estrena el març de 2022 i és un drac inspirat en els retaules gòtics catalans amb un cavaller armat al damunt.

- Defineix amb tres adjectius: Què és per tu el procés de treballar amb una figura festiva?

Creativitat, utilitat social, perfecció tècnica

- Quin ha estat el treball més especial?

En l’àmbit dels gegants, la creació de dues figures inclusives: la geganta Frida de Tarragona (2018) que és un retrat de l’artista Frida Khalo. Aquesta geganta és per una associació de voluntariat que promociona activitats amb persones amb diversitat funcional. El personatge es va triar per ser una persona que va lluitar front a una dificultat física tota la seva vida. L’altre gegant és Normag (2019), que és el primer gegant que és un retrat d’un jove amb síndrome de Down, el vaig fer a iniciativa de la Fundació ASPASIM de Barcelona dedicada a l’atenció a la discapacitat psíquica.

Aquests gegants estan adaptats a persones amb diversitat funcional, i els poden portar tant una persona a peu com una en cadira de rodes. I tenen una espiera llarga que permet veure-hi la persona que porta el gegant dempeus i també a l’asseguda a la cadira de rodes. Són iniciatives que posen en relleu la funció pública de l’escultura, encaminades a fer que tots els col·lectius puguin participar de la festa.

- Ens pots explicar alguna anècdota destacable o tret característic d'algun procés artístic?

Un dels trets del meu procés artístic és plantejar-me cada peça com un repte i sempre busco coses noves. Les figures festives les entenc com veritables escultures, perquè et permeten jugar amb els colors i les formes, i es poden contemplar per totes les bandes, inclús des del balcó. I un altre tret peculiar és que són imatges públiques, tenen una funció social, i això m’interessa molt. Són com un tòtem al voltant del qual la gent es troba i es relaciona.

- Tens algun encàrrec ara mateix, a curt o llarg termini?

Sí, actualment estic acabant un drac per Calafell com he explicat i he començat un drac molt significatiu per mi per l’Hospitalet de Llobregat que serà un drac cerimonial ien homenatge al Ramon, cap de colla i dinamitzador cultural que va morir per la COVID i també dos capgrossos per Premià de Mar. Pel 2023 ja tinc encarregat un drac i tinc projectes per concretar.

- Com veus el món geganter actualment?

En molt bon estat de forma, com si diguéssim. Després de la pandèmia hi ha moltes ganes i energies per sortit i també per crear noves figures, tant de gegants com de bestiari. L’associacionisme geganter crec que està en un bon moment.

- Com creus que serà el futur del món geganter?

A curt termini, com he dit, el veig bé i amb ganes d’evolucionar i anar creixent. Més difícil és aventurar a 20 o 30 anys vista perquè dependrà molt de com evolucioni el concepte de lleure en la societat, el valor que es doni a la cultura popular i sobretot a què vol dedicar la gent el seu temps lliure. Ara per ara està ben vist formar part de cultura popular i d’una colla de gegants o de bestiari. En el futur, qui ho sap!

- Vols afegir alguna cosa més?

Sí, vull recomanar la lectura del llibre Escultors de la festa de Manel Güell i editat per Pagès editors (2019). El llibre presenta per primer cop el treball de disseny i construcció d’imatgeria festiva (dracs, gegants, capgrossos i bestiari festiu divers ) des de la mirada dels constructors. En concret parla del meu taller i dels tallers Sarandaca, Ventura&Hosta presenta les biografies, l’evolució dels tallers i les opinions sobre la festa popular mitjançant entrevistes en profunditat. S’exposen de manera detallada les tècniques i els materials de construcció. Completa el llibre un inventari dels aproximats 1.000 elements construïts pels tres tallers fins l’any 2018. També proposa una reflexió sobre la festa des d’una perspectiva etnogràfica, folklòrica i sociològica, amb articles de Bienve Moya, Amadeu Carbó, Xavier Cordomí, Paco Cruz i Jo Farb Hernández. Està il·lustrat amb 270 imatges, la majoria inèdites, de la imatgeria festiva dels tres escultors de la festa. Un llibre ideal per les persones apassionades pels gegants, capgrossos i tota mena de bestiari popular.