Gegantons de Caldes de Malavella (Malavella i Suc de Bruc)

Temps era temps, …
el poble de Caldes vivia atemorit per les desaparicions dels infants de la vila i per la penúria econòmica. Vet aquí que un dia, va  arribar un xicot foraster, en Maurici, que buscava feina. Els caldencs el van animar a pujar fins al castell, a veure si allà hi trobava sort,on hi vivia una senyora feudal, que de tan geperuda, lletja i dolenta, tothom la coneixia com la “mala vella”. En Maurici va començar a treballar-hi, però de mica en mica, es va anar donant que allà hi passaven coses extranyes. Un bon dia,  va seguir el geperut de la bruixa fins a la cuina, i va veure com treia un nen de Caldes d’un sac amb la intenció de llençar-lo dins un calder amb aigua bullent. Es veu, que havia de cuinar cada nit un cor de nen petit a la “mala vella”, qui tenia un pacte amb el dimoni, de manera que si es menjava un cor tendre cada nit tindria poders sobre els pagesos caldencs. En això, que en Maurici, al veure que l’aigua ja bullia, va agafar una revolada i empentà el geperut dins l’olla. Va deixar anar el nen perquè anés a avisar la gent del poble i quan va tenir el geperut ben cuinat, li va treure el cor i el va portar a la bruixa qui, a la primera queixalada, es va adonar que aquell cor no era tan tendre com el altres. En Maurici se li va encarar i li confessà que era el cor del geperut. La “mala vella” va ordenar als guàrdies  que l’agafessin, però en aquell  moment va arribar tota la gent de Caldes que havia estat avisada pel nen. Ella, en veure-ho, va marxar corrents del castell cridant: TORNARÉ, TORNARÉ!