Gegants Vells de Matadepera

La tradició gegantera a Matadepera es remunta entre els anys 1981 - la constitució de la Colla dels Amics dels Gegants de Matadepera- i 1982, la creació dels primers gegants del poble, En Llorenç i Na Agnès. 

Dissenyats per Maria Palau i Manel Carrera, el procés de creació dels gegants mataperencs va ser realitzat per un equip multidisciplinari, coordinat per Josep Casamada. Per fer els rostres, van servir de models una parella de joves mataperencs. 

En Llorenç i Na Agnès, estrenats el 6 de juny de 1982, personifiquen -amb els seus noms i la seva simbologia- el vincle entre Matadepera i la seva emblemàtica muntanya, Sant Llorenç del Munt i la llegenda popular del Drac de Sant Llorenç. 

Segons aquesta, en temps del Comte de Barcelona, Guifré el Pelós, els sarraïns deixaren a la muntanya la cria d'un horrible Drac que havia de dur la destrucció de la comarca. Després de diversos intents, el mateix Comte Guifré es va enfrontar a la bèstia, la qual morí després d'un combat duríssim. 

Tot i que el gegant personifica la figura del Comte Guifré, deu el seu nom a la muntanya i al seu sant protector, venerat a l'antic monestir del cim de la Mola.

En Llorenç, vesteix com un guerrer medieval, amb una senzilla sobrevesta cenyida per un ample cinturó de cuiro, amb una sivella ornamentada amb l'escut de Catalunya, on hi duu l'espasa enveinada, que sosté per l'empunyadura. Es cobreix amb una capa tancada amb un fermall ornamentat també amb la Senyera. Un drac corona la cimera del casc, fent al•lusió a la llegenda referida. 

La geganta, segons la interpretació, bé podria representar una donzella que va ser deslliurada del Drac de Sant Llorenç del Munt o bé una al•legoria de la noia mataperenca. 

Na Agnès, vesteix a l'estil medieval, amb una senzilla túnica blava cenyida amb un cint blanc i amb un estampat floral. La seva llarga cabellera és natural, delicadament guarnida amb flors. Com a complements, sosté un llibre amb una mà i un ramellet amb l'altra. Llueix un medalló amb l'escut de Matadepera. 

Deu el seu nom a l'antiga cova-ermita de Santa Agnès, molt propera al monòlit rocós conegut com el Morral del Drac -vinculat també a la llegenda- i que constitueix un dels paratges més singulars del massís de Sant Llorenç del Munt. 

Ja des dels seus inicis, la Colla dels Amics dels Gegants i el poble de Matadepera, s'han fet un lloc en la història del món geganter actual. Mostra d'això, fou la Ia Trobada Internacional de Gegants, celebrada a Matadepera el 1982, que va reunir un total de 412 gegants. 

L'any 1992, Matadepera acolliria, simultàniament, la IIa Trobada Internacional de Gegants i la VIII Ciutat Gegantera de Catalunya, establint una fita històrica, concentrar més de 600 gegants vinguts de Catalunya i d'arreu del món. 

Des de l'any 2014, els gegants originals de Matadepera, només actuen al poble o en sortides extraordinànies, degut al seu considerable pes i alçada. Per aquesta ocasió, es presentaren les rèpliques d'En Llorenç i Na Agnès, més lleugeres. 

Habitualment, són els Gegants Nous -el Pepet de Cal Tanta i la Marieta de Cal Baldiró- o bé les rèpliques d'En Llorenç i Na Agnès, els que realitzen les sortides habituals de la Colla. 

Pel què fa al repertori musical, En Llorenç i Na Agnès compten amb una dansa pròpia, el Ball de Gegants de Matadepera, composat en motiu de l'estrena dels gegants. La melodia s'inspira la tonada tradicionals dels Goigs de Sant Llorenç, que es canten al monestir de la Mola cada any el dia 10 d'agost, per la seva festa.