Gegants Nous de Castellar del Riu

Els primers gegants de Castellar del Riu, estrenats l'any 1986, foren construïts per un grup de veïns i amb la col•laboració de la Junta de Festes d'Espinalbet, fet pel qual també es vinculessin amb aquest nucli del municipi berguedà.

El fet de ser unes figures casolanes, feia difícil la seva portabilitat i el manteniment, de forma que foren retirats pocs anys després. 

Els actuals gegants de Castellar del Riu -el Ton de les Prèdiques i la Teresa del Torrent- foren creats per l'escultor baganès Francesc Cisa i Camps, i s'estrenaren el 1994. 

La nova parella preservaria tan l'aspecte com la identitat dels anteriors, representant a dos personatges molt populars de Castellar del Riu. 

Ton Berlinga -més conegut com el Ton de les Prèdiques- va ingressar al Seminari de Solsona, el qual abandonà per amor, però que acabaria en un desengany. 

Acabaria reirant-se a les muntanyes, entre la Nou de Berguedà i Espinalbet, treballant de pagès i de boscater.

El seu malnom, prové d'un costum força peculiar.  Cada dia, des d'un turó molt proper a Espinalbet, feia sermons amb veu alta i amb la solemnitat corresponent, tot això mentre bevia de la petaca. Aquests sempre solien acabar amb un repertori de renecs i paraulotes. 

El gegant, en actitud de predicar i amb el cigarro a la boca, vesteix com solia anar el Ton de les Prèdiques, amb camisa llarga, armilla fosca, sarró i manta de pastor, barretina i faixa morades. 

La geganta representa a la Teresa del Torrent, una dona que, des de l'any 1936, es va fer càrrec de l'hostal que hi havia a la Pujada d'Espinalbet. A la porta, sempre hi tenia preparat el pà, la llonganissa i el porró de vi, per tothom que ho necessités.

Era una dona baixeta, treballadora i amable, ben coneguda per l'amor que els hi tenia als animals, especialment als ànecs i els conills, que sosté amb cura amb les seves mans.