Gegants Nous de Castellar del Riu

Espinalbet
Gegants Nous de Castellar del Riu

Autor/a foto: Adrià Serrat

Termes i condicions: L'usuari/a serà lliure de poder utilitzar les dades que proporciona GegantCat que necessiti. Respecta citant les fonts de procedència: @gegantcat i www.gegantcat.com

Comparteix a les xarxes:
Informació dels gegants

Noms Ton de les Prèdiques i Teresa del Torrent

Mesures 3,30m

Any 1987

Constructor Francesc Cisa i Camps

Entitat Colla Gegantera de Castellar del Riu-Espinalbet

Socis de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Més informació

Els primers gegants de Castellar del Riu, foren construïts el 1986, entre una colla de veïns del nucli d'Espinalbet i la Junta de Festes. 

Representaven dos personatges populars del municipi, el Ton de les Prèdiques i la Teresa del Torrent. A causa de les deficiències constructives que sofrien les figures -realitzades de forma casolana- es van retirar al cap d'uns anys. 

El 1994, s'estrenaren els gegants actuals, fets a semblança dels anteriors per l'escultor baganès Francesc Cisa i Camps. 

Antoni Berlinga, conegut com el "Ton de les Prèdiques", va ser tot un personatge. Es deia que va fer carrera eclesiàstica al Seminari de Solsona, el qual hi va renunciar per un amor que acabaria en desengany. Acabaria retirant-se a les muntanyes entre la Nou de Berguedà i Castellar del Riu, guanyant-se la vida treballant de pagès i boscater.  

El seu malnom, ve d'un costum força peculiar. Quan era a Espinalbet, solia pujar a un turó des del qual feia sermons i recitava la Bíblia, a viva veu i amb solemnitat. Entre prèdiques, feia uns glops de la petaca i sempre acabava amb una lletania de renecs i paraulotes. 

El gegant, en acció de predicar i fumant una cigarreta, vesteix com solia anar el Ton de les Prèdiques: camisa llarga, armilla fosca, manta de pastor, barretina i faixa morades. Duu uns llibres a la mà. 

La Teresa del Torrent, representa la mestressa que des de 1936, va regentar l'hostal que hi havia a la Pujada d'Espinalbet, on no hi faltava mai el pa, la llonganissa i el porró a la porta.

Era una dona baixeta, treballadora i afable, que tenia una gran estima pels animals, sobre tot els conills i els ànecs, que la geganta sosté amorosament amb les mans. 

Autor/a text: Marc Llamas i Devesa

Fitxa enviada per: Adrià Serrat
Fitxa actualitzada per: Marc Llamas i Devesa
Darrera actualització: 29/10/2026

Darreres fitxes consultades