Gegants vells de la Casa de la Caritat de Barcelona o del Carnaval
Barcelona
Autor/a foto: Martí Sentís
Termes i condicions: L'usuari/a serà lliure de poder utilitzar les dades que proporciona GegantCat que necessiti. Respecta citant les fonts de procedència: @gegantcat i www.gegantcat.com
Informació dels gegants
Noms Rodanxó i Rodanxona
Mesures gegant: 3,55m, geganta: 3.30m
Any 1859
Constructor José Malagarriga
Entitat Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella
Socis de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Més informació
En Rodanxó i la Rodanxona són els Gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes. Pertanyen a la Diputació de Barcelona, encara que els té cedits a la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de la Barcelona Vella.
La parella de gegants data de mitjan segle XIX i fou la primera que es construí amb una finalitat exclusivament lúdica, festiva i laica. La primera aparició pública de què tenim constància correspon a les festes del Carnestoltes del 1860, quan pertanyien a la Societat Carnavalesca del Born, on hi participen diverses parelles de gegants, entre elles uns gegants que parodiaven una parella de pagesos benestants, i que sembla ser que són els que han arribat fins als nostres dies.
Durant els seus primers anys de vida la Societat del Born i (en dissoldre's aquesta) la família del soci Joan Riera, els lloguen a diverses parròquies de la ciutat i participen de diverses festivitats barcelonines. Són coneguts com els gegants pagesos del Born.
Finalment, el 1891 la família Riera els donà a la Casa de la Caritat perquè en poguessin gaudir els nens orfes. A partir d’aleshores, participaren especialment a la processó de Corpus de la Casa de la Caritat. L’any 1902, arrel dels desperfectes ocasionats en una sortida dels gegants a Sabadell, la parella se sotmet a una important reforma de la mà del taller El Ingenio, que canvia la fesomia del gegant.
El 1918, s'estrenen els Gegants nous de la Casa de la Caritat, de posat més solemne i major qualitat escultòrica, i prenen el relleu dels gegants vells en els actes més protocol·laris, si bé els gegants vells ocasionalment segueixen participant en algunes celebracions.
Passada la Guerra Civil els gegants vells deixen de sortir en favor dels nous, que també acaben desapareixent al 1964. Després de molts anys tancats a les Llars Mundet, el 1987 la Diputació de Barcelona va decidir de recuperar les dues parelles. Se’n va encarregar la restauració al mestre imatger Domènec Umbert, però degut al mal estat de les figures finalment se'n van fer unes rèpliques. Els caps originals van quedar abandonats fins al 2019, quan s'exposaren al Palau de la Virreina en motiu del 160è aniversari de les figures. Se'ls va batejar amb els noms de Rodanxó i Rodanxona.
Aquests gegants se cediren al Museu Tèxtil del Terrassa, i havien de quedar a disposició de les poblacions de la diputació de Barcelona que els sol·licitessin, però ben aviat tornarien a quedar arraconats.
El 1997 es recuperaren els gegants definitivament i des d’aleshores se n’ocupa la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de la Barcelona Vella. L'any 2001 se'ls torna a donar el paper de gegants de Carnestoltes i per l'ocasió van estrenar vestits amb colors més vistosos i antifaços per recalcar el seu esperit carnavalesc.
Actualment només surten per l'Arribo del Rei Carnestoltes i la Taronjada del carnaval barceloní. Així mateix, participen de tant en tant en mostres de gegants centenaris o en actes singulars. Quan no surten, els Gegants vells de la Casa de la Caritat es poden visitar a la Casa dels Entremesos, on són exposats permanentment. Les testes originals es troben exposades al Museu Etnològic i de les Cultures del Món.
Autor/a text: Pau Garcia
Fitxa actualitzada per: Pau Garcia
Darrera actualització: 17/05/2026