Gegants nous de Martorell

Amb la voluntat de preservar la parella de gegants vells de Martorell, datats de 1946, es crearen unes noves figures que prendrien el relleu a les sortides i actuacions habituals de la Colla. 

La Velleta i el Diable -obra de l'escultor terrassenc Jordi Grau i Martí- foren estrenats el 25 d'abril de 1992, per la Fira de Primavera. 

Les figures s'inspiren en la llegenda popular del Pont del Diable, l'emblemàtic pont d'origen romà i símbol d'identitat de la zona.

La tradició diu que la Velleta anava i venia, cada dia, de la Font de l'Eudó. Per arribar-hi, havia de creuar el Llobregat per un pontarró de fusta, carregada amb els càntirs plens d'aigua. Però un mal dia, va veure, impotent, que la palanca va ser engolida per una violenta riuada. 

Desesperada, la pobre àvia es capficava de com s'ho faria per anar a buscar aigua de la font, sense haver-se de mullar els peus i emmalaltir. 

- "Diable, quina mala sort!" - es lamentava. 

Encara no havia acabat de dir això, quan se li va aparèixer el Diable, que va prometre-li aixecar un pont de pedra en una sola nit, a canvi de l'ànima del primer que hi passés. 

Acordaren el pacte i, com ell havia promès, l'obra es va realitzar aquella mateixa nit. L'endemà, la Velleta va trobar-se davant d'un magnífic pont d'un sol arc, que dominava el Llobregat. 

Res li feia sospitar al Diable -que ja l'esperava a l'altra banda- que, aquesta vegada, seria ell qui cauria en l'astut parany de la padrina. 

 Del seu cistell, en va sortir una gata -la que li va semblar més entremeliada- la qual va creuar el pont. 

-"Tractes són tractes" -, va riure la Velleta.

Incrèdul, amb l'orgull ferit i, malgrat tot, reconeixent l'astúcia de la padrina, el Diable es va haver de conformar amb l'ànima de l'animal. 

La Velleta, vesteix de manera senzilla, amb brusa i mantellina, faldilla fosca i davantal. Porta el càntir d'una mà i penjant del braç, duu el cistell d'on hi sobresurt la gata, d'un realisme notable. El rostre de la geganta, lleugerament arrugat per l'edat, transmet una sensació de tendresa i astúcia en el seu somriure. 

El Diable, amb una expressió maligne i seriosa en el rostre, vesteix com un veritable cabdill infernal. Duu peto de cuir, amb un medalló daurat que li creua el pit, decorat amb pedreria i, en relleu, el Pont del Diable. Es protegeix amb una cota de malles amb capmall, una capa negra i vermella amb caputxa, cinturó i faldilla grana. Com a atributs, duu la ploma, signe del mal pacte, i el ceptre -d'or, pedreria i rematat amb el cap d'un boc- com a símbol del seu poder. 

Del seu repertori, destaca la Polca dels Gegants de Martorell, adaptació -feta tan per gralles com per Cobla- d'una antiga melodia, anomenada precisament, "polca per acompanyar els gegants".