Gegants de Folgueroles
Folgueroles
Autor/a foto: Albert Teixidó
Termes i condicions: L'usuari/a serà lliure de poder utilitzar les dades que proporciona GegantCat que necessiti. Respecta citant les fonts de procedència: @gegantcat i www.gegantcat.com
Informació dels gegants
Noms Gentil i Flordeneu
Mesures gegant: 3,47m, geganta: 3,43m
Any 1969
Constructor Taller El Ingenio
Entitat Ajuntament de Folgueroles
Més informació
Els gegants representen els dos protagonistes del conegut poema èpic Canigó, de Jacint Verdaguer, que està estructurat en dotze cants i un epíleg en què es barregen el món històric amb el fantàstic.
L'Acció del poema transcorre al segle XI als Pirineus. El seu protagonista és en Gentil, fill del comte Tallaferro que ha hagut de renunciar al seu amor per la pastora Griselda, després de ser armat cavaller a l'ermita de Sant Martí. El cas és que, un dia fent guàrdia al castell de Rial per evitar l'atac dels moros, el seu escuder li parla de les fades que habiten el Canigó, i el jove cavaller decideix anar-hi. Allà hi troba la que ell creu que és la seva estimada Griselda, però en realitat es tracta de Flordeneu, la reina de les fades que ha pres l'aparença de la pastora per seduir-lo.
Durant l'absència d'en Gentil, els àrabs ataquen l'exèrcit cristià i el derroten, i quan Guifré, l'oncle del jove cavaller, el descobreix en braços de la Flordeneu, la ràbia i la ira s'apoderen d'ell i estimba el seu nebot muntanya avall. Mentre traslladen el cos d'en Gentil a l'ermita de Sant Martí, el seu pare venç els moros. Poc després, Guifré es penedeix del seu crim i, perdonat per Tallaferro decideix fer-se monjo.
Fins a mitjans de la dècada dels 80, sabem que en Ramon Verdaguer de Cal Guarda, i els germans Pere, Julio i Ramon Morató de Can Dodes, varen ser-ne els portadors. Més tard va agafar el relleu un grup de jovent del poble, que amb motiu de la festa major, passejaven la parella conjuntament amb els capgrossos, i en la que també s'hi feia com fins avui en dia, l'acompanyament amb la germandat, de la Mare de Déu de la Damunt fins a l'església per a l'ofici solemne. Aquests passaven una barretina i del recapte d'aquesta hi feien un vermut en finalitzar la cercavila. A la dècada del 1990, va sorgir-ne una colla gegantera que durant un cert temps, va passejar la parella per diferents localitats d'arreu de Catalunya i participant en diferents trobades geganteres que s'hi donaven. Malgrat tot, la vida d'aquesta colla va ser efímera i va acabar per desaparèixer.
Actualment, els gegants de Folgueroles surten per la festa major i encara s'hi troba algun dels components del grup dels anys 90.
Autor/a text: Albert Teixidó