Gegants centenaris de Sant Quintí de Mediona

Construïts a finals del segle XIX, són els gegants centenaris de la vila. La seva creació s’atribueix al taller Ingenio de Barcelona. Aquests gegants tenen bessons del mateix motlle pel que fa als caps i mans, i són els Gegants de Sitges, els del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar i als antics Gegants de Sant Joan de les Abadesses, actualment desapareguts.

El Quintí pesa 53 quilos i mesura tres metres amb vint centímetres, mentre que la Neus en pesa 51 i mesura tres metres.

El Quintí costa més de manejar ja que té el cap tirat endavant i cal fer més força per controlar-lo.

Antigament pertanyien al carrer de Sant Agustí d’Igualada i inicialment tenien un aspecte de gitanos, però l’any 1944 varen ser arraconats i oblidats perquè se’n van comprar uns de nous, i avui dia ja no existeixen.

L’any 1954 varen decidir vendre’ls a l’ajuntament de Sant Quintí. Varen formar part de la Festa Major i de la processó de Corpus durant quinze anys consecutius, fins el 1969.

Durant els anys 1983/1989, van sortir a ballar les dues parelles alhora.

També varen sortir el 2010 i el 2012 en motiu de la presentació dels nous gegants petits i dels nous gegants grans, respectivament. L’any 2011 va ser la única parella que va sortir per Festa Major, ja que els altres estaven fent-se servir pel motlle per als nous.

En un primer moment van mantenir el seu aspecte de l’estil gitano, tot i que ben aviat els van modificar la imatge. El gegant li van pintar una barba i li van cobrir el cap amb un turbant, a l’estil moro, mentre que la geganta duia un mantó i mantenia la imatge de dona autòctona benestant.

També se’ls anomena socialment com Gegants de Can Gili o de Cal General, ja que aquests gegants han sigut part de la col·lecció personal d’un particular, arran de la venta de la parella per part de l’Ajuntament l’any 1969 quan es varen presentar els nous gegants, Roger i Elisenda. Jaume Poch i Escofet, pare de Josep Poch i anterior propietari va fer restaurar-los de nou i va aprofitar per vestir-los seguint la moda de nobles medievals, tal com vesteixen en l’actualitat. El gegant duu un pergamí i ella un ram de flors i un mocador blanc en unes mans amb ungles pintades i un anell amb una pedra verda.

L’any 2007, van sortir de Can Gili per tornar a Igualada, on van estar exposats temporalment en motiu d’una exposició titulada “A l’entorn de Sant Agustí”, on es repassava la història del barri i on, després de creure que havien estat cremats o llençats, els més vells van poder enyorar l’esplendor dels seus antics gegants.

Al 2009, Josep Maria Prieto va sol·licitar-los al propietari per fer-ne el motlle per als futurs gegantons Justí i Neus (2010) i van arribar a l’acord en que si els prenia els restauraria i els va tornar a pintar, ja que estaven desgastats.

L’any 2021, amb la mort del propietari i la repartició dels béns als seus fills, l’ajuntament i la colla gegantera van incidir per tal de recuperar la municipalitat de la parella centenària i, finalment, l’any 2022 es va arribar a un acord i tornen a formar part de les figures del poble a càrrec de la Colla Gegantera.

El diumenge 8 de maig de 2022, varen tornar a sortir a ballar, deu anys després del darrer cop, en motiu de la primera trobada gegantera del poble, que va ser per celebrar la renovació del Roger i Elisenda de 2012.