Gegants de Sant Llorenç de Morunys

"Una vegada, en un hostal dels que hi havia en el camí de Berga cap a Manresa, se presentaren tres homes de la muntanya demanant acolliment per la nit que els venia damunt [...]". 

Així començava Mn. Jacint Verdaguer i Santaló, la rondalla dels Savis Prudents dels Piteus, inspirada en la tradició oral del nostre país.

Aquesta, explica les peripècies de tres homes de Sant Llorenç de Morunys que -vanagloriant-se de saber-ho tot- es feien dir els "Savis Prudents dels Piteus". 

Un dia, que havien de baixar a la fira de Manresa, el capvespre els va sorprendre pel camí, de manera que van fer nit en un hostal. Presentant-se com els "Savis Prudents", l'hostalera i el seu marit s'aguantaren el riure, veient tanta fatxanderia. Per divertir-se una mica, van voler posar a prova la seva "saviesa".

 Havent sopat, els acompanyaren a una habitació amb tres llits i una sola finestra, que donava a l'altra estança, la qual havien tapat amb un armari portàtil, on hi guardaven el formatge. Així, cada cop que un dels Savis es desvetllava, donava un cop d'ull per la finestra i se'n tornava remugant al llit, creient que encara era fosc. D'aquesta manera, els tres havien dormit tot un dia i la fira de Manresa ja havia passat. 

En sortir de l'hostal, encara desconcertats, veieren que en un racó de l'era, hi havia un carro ple de carbasses. Encuriosits, demanaren què era allò, doncs les carbasses encara no es coneixien a Sant Llorenç, segons la rondalla. L'hostalera i son marit, que encara no n'havien tingut prou, digueren que allò eren "ous d'euga".

Com que no havien pogut firar-se una euga, demanaren si es podrien endur un d'aquells ous, per unes quantes lliures. Els hostalers -fent un darrer esforç per no esclafir a riure- els hi oferiren la carbassa més grossa. 

Inconscients de l'engany, però satisfets amb aquell descobriment, es dirigiren cap a la seva Vila, pensant quin profit els hi faria un ou d'euga. Tot conversant, en passar per una carena, la carbassa va lliscar d'entre les mans, rodolant, fins que es va partir contra les roques, despertant una llebre que va fugir corrents d'entre les mates.

En veure la bestiola esporuguida, van creure que era l'euga acabada de sortir de l'ou. Capcots i moixos, reprengueren el camí cap a casa, sense parar de lamentar-se "mala guanyada eugueta!". 

Els gegants de Sant Llorenç de Morunys -inspirats en la rondalla de l'insigne poeta- foren creats pels artistes solsonins, Manel Casserras i Boix i el seu fill, Josep Manel Casserras i Solé. 

El 8 de juliol de 1990, els Tres Savis Piteus arribaren a Sant Llorenç de Morunys, portats des de Solsona pels seus geganters a peu, recorrent camins i carenes, fins a la Vall de Lord.

A part de la història que representen, segurament un tret característic d'aquests gegants és el fet que els tres siguin masculins -qui sap si fets a semblança de piteus coneguts- i vestits, cadascú, d'una manera característica. Els seus noms, es deuen a la toponímia tradicional del municipi. 

En Llorenç dels Piteus, vesteix elegantment amb americana grisa, capa negra i barret de copa. En Serni de les Planelles, ho fa a l'antic estil dels pagesos d'aquesta zona del Solsonès. Llueix camisa de quadres, jaqueta i faldilla color crema, faixa negra i barretina morada.

Lligat al bastó, hi porta un farcell fet amb drap piteu, recordant la indústria d'aquest tipus de teixit, que va donar fama i prosperitat a la Vila.

En Lleïr dels Calots, representaria un traginer, amb camisa, la bata o brusa característica i gorra. Entre les mans porta la carbassa, és a dir l'ou d'euga, que treu tímidament el cap. 

Tot i que les seves sortides no són freqüents, participen en alguna trobada propera, com la de Guixers, la Fira d'Ous d'Euga i la Festa Major de Sant Llorenç de Morunys. Cal esmentar l' esbojarrada cercavila nocturna per la Vila, on s'hi recrea la referida rondalla. 

Els acompanyen el grup de grallers Som Kom Som, els capgrossos i la gegantona de l'Hostalera, que els havia aixecat la camisa.