Gegants de Llorenç del Penedès

Els gegants de Llorenç del Penedès van ser estrenats el dia 9 d'agost de 1988, en la vigília de la festa major del nostre poble. Es feia realitat d'aquesta manera una il·lusió que s'havia fet palpable durant la campanya de recollida d'ampolles de cava per poder fer uns gegants a Llorenç, sorgida del si de l'entitat de què formem part, La Cumprativa, i en què es va bolcar tot el poble. 

Els caps i braços van ser obra de Cili Cardona, de Móra d'Ebre. Els cavallets i els vestits van ser fets a Llorenç, gràcies a la col·laboració de les dones de la Cumprativa. 

El bateig no va tenir lloc fins gairebé un any després, el dia 11 de juny de 1989, i els padrins van ser els gegants de la Bisbal del Penedès i els de Terrassa. Des d'aleshores, els gegants sempre van acompanyats pel grup de grallers de La Cumprativa.

L'any 2018, en commemoració dels trenta anys dels gegants, es va estrenar el seu ball propi, el Ball dels Senyors de Tous. L'any 2021 les figures es van sotmetre a una restauració integral i canvi de cavallets, a càrrec del Taller Casserras de Solsona, i se'ls van fer nous vestits per part de les modistes Rosa Maria Coca i Susana Santasusana, de Vilanova i la Geltrú.
Els gegants de Llorenç del Penedès representen els senyors feudals del castell del nostre poble, els personatges històrics Bernat i Beatriu de Tous. 
 
Al voltant de la Beatriu s'explica una llegenda molt curiosa. Sembla ser que la nostra geganta era una senyora molt llepafils i capriciosa, a qui res no li estava bé, i volia sempre les millors menges i la vianda més exquisida. Un bon dia, el seu cuiner li va donar a tastar un plat d'allò més suculent: un suquet d'ossos fet amb moll de l'os de be negre. Aquell menjar li va plaure tant que des d'aleshores no en volgué cap més, acabant amb totes les existències de xais negres dels ramats dels seus dominis. Però el seu afany no s'aturà aquí, sinó que va començar a vendre les seves propietats i s'empenyorà fins que va quedar en la ruïna, com una captaire. Després de dies i dies de demanar caritat a les cases dels seus antics dominis, una dona de bona voluntat va donar-li un tros de pa i unes nous. De tanta gana com tenia, na Beatriu va endur-se a la boca aquesta menja tan modesta amb els ulls plens de llàgrimes. En ser preguntada per la causa de la seva tristesa, somicà: "Si hagués sabut que bo que és el pa amb nous, encara seria la senyora de Tous!"