Geganta de Via Europa (Mataró)

Mataró
Geganta de Via Europa (Mataró)

Autor/a foto: Roger Vergés

Comparteix a les xarxes:
Informació dels gegants

Noms Norilca

Mesures 3,10 m

Any Estrena 27 de febrer de 2005, (amb cap actual: 23 d'abril de 2006)

Constructor Ramon Aumedes del Taller Sarandaca (cap), Sergio Laniado (cos i atrezzos)

Entitat Barri de Via Europa-Nou Parc Central Colla dels Gegants de Via Europa

Més informació

La Norilca és una dona guerrera, l’origen de la qual s’inspira en la barreja de diverses cultures, sobretot les més influents al Mediterrani (la celta, la romana, la grega, l’egípcia, la musulmana, etc...), i és la primera figura femenina d’aquest estil que hi ha a la ciutat.

El seu casc és una barreja de molts estils sobre la base del típic casc imperial romà anomenat gàlea. Les banyes són una reminiscència celta, no vikinga, doncs, en contra del que molta gent pensa, els víkings no portaven banyes al casc. Les banyes també simbolitzen l'essència grega del barri de Via Europa, representat en les figures de la plaça d’Itàlia, on el déu Zeus convertit en un gran brau intenta persuadir la princesa Europa. També porta trenes, ornaments molt utilitzats pels guerrers celtes i pels nòrdics víkings. Dalt de casc, porta plomes de tres colors diferents; negre, blanc i vermell.

A la seva mà esquerra porta un gran escut amb les formes típiques de les caetres, antics escuts rodons ibers i celtes. Encara que costi de veure, en ell hi ha gravat el nom "Norilca" amb una mena de grafies que recorden l’escriptura ibera. A la part superior hi podem trobar les inicials dels promotors de la figura, una "T" i una "C".

A la mà dreta porta un enorme falcó pelegrí anomenat Drago, la més noble de totes les aus de caça. La Norilca, tot i ser una guerrera, no és massa bel·ligerant i enlloc de portar una arma a la mà, prefereix portar aquest ocell, recordant l'antic art de la falconeria.

El cinturó de la geganta està inspirat en el cinturó màgic d’Hipòlita, reina de les amazones. A la part central hi ha un espectacular cap que representa una espècie de drac-dimoni egipci anomenat Incubus. Aquest cap d'aspecte terrorífic vol fer referència a una època llegendària en què la bruixeria i aquests éssers mitològics (dracs, dimonis, etc) eren un dels pitjors temors de la gent i dels pobles. Dins d’aquesta mitologia neix també la llegenda de Sant Jordi i el drac.

Penjat del cinturó porta una llarga espasa, adornada amb la senyera, i una labris, destral de doble fil, amb el nom de Via Europa inscrit en el seu mànec. La labris està associada a la Gran Deessa, divinitat de l’antiga cultura minoica, i en la mitologia grega, era la principal eina de treball de les amazones gregues; és per tot això, que actualment s’utilitza sovint la imatge d’aquesta destral com a símbol associat al poder femení.

Autor/a text: gegantsdemataro.net

Fitxa enviada per: Toni Braza i Coral Mas
Fitxa actualitzada per: Julio López
Darrera actualització: 20/12/2020

Consulta altres fitxes de gegants