Gegants de Torroja del Priorat
Torroja del Priorat
Autor/a foto: Martí Sentís
Termes i condicions: L'usuari/a serà lliure de poder utilitzar les dades que proporciona GegantCat que necessiti. Respecta citant les fonts de procedència: @gegantcat i www.gegantcat.com
Informació dels gegants
Noms Lo Ferral i na Torre-roja
Mesures Ferral: 3,80m i 60kg. Torre-roja: 3,75 i 52kg
Any 1993
Constructor Joan Miró del taller "Unquefacartró" de la Serra d'Almos
Entitat Geganters i Grallers de Torroja
Més informació
El 1992 el jovent del poble decideix formar un grup de grallers per amenitzar les festes locals, venent samarretes van aconseguir prou diners per comprar unes gralles, diverses caixes i un bombo.
Tot i que la idea principal no era tenir gegants al veure que els grallers de Porrera (poble veí) estrenaven la seva parella de gegants, els torrojans van veure necessari tenir una parella pròpia, els gegants es van sufragar amb aportacions populars i diners recaptats pels grallers llogant el grup, per amenitzar festes d'altres poblacions.
La parella fou dissenyada pel grup de grallers i ara ja geganters i l'esbós fou fet per Joan Miró, el mateix artista va construir els bustos, mans, braços i cós. Mentre que l'estructura i els vestits foren fets al poble: els Cavallets es van fer a cal Nicanor (a la Bassa) i el vestuari el van fer el grup de Puntaires del Poble i amb l'ajuda de moltes més dones amb ganes de participar amb la cultura.
La parella fou estrenada el 29 de setembre de 1993 festivitat del Sant Patró de la Vila, tot i que la parella no va ser enllestida fins minuts abans de l'estrena. A l'estrena participaren una quinzena de colles del camp de Tarragona i les terres de l'Ebre. Durant el bateig van oficiar com a padrins els Gegants de Porrera i els gegants de La Torre de l'Espanyol anteriors creacions de l'artista de la Serra d'Almos.
Va ser una de les parelles de gegants amb més sortides de la comarca, va fer viatges per tot el sud de Catalunya tot i que la seva primera sortida va ser a la petita Conreria d'Escaladei a amenitzar les seves festes, també han anat a la ciutat comtal a l'estrena del Gegant Del Camp Nou, o a l'estrena dels gegants nous de Cambrils i Pallejà, i al 800 aniversari del Perelló.
L'any 2003 la colla gegantera i grallera finalitza la seva activitat i els gegants queden arraconats gairebé deu anys dins de l'església on s'omplen de pols, brutícia i també és més que visible el seu deteriorament.
El 2011 amb l'impuls d'un grup del Poble els gegants tornen a veure la llum pel 750è aniversari de la carta pobla de la vila de Torroja del Priorat on el poble ja té la independència d'Escaladei. Els gegants són arreglats per poder sortir dignes per les festes d'estiu on van ser acompanyats pel seu padrí en Molló de Porrera.
Tres anys més tard es recupera el grup de grallers i tabalers, després d'una gran caiguda no molt sortosa els gegants es veuen amb la necessitat de la seva primera restauració a fons, on es recuperen les parts malmeses i es repinten els gegants amb la mateixa policromia que l'original, en tornar d'aquesta restauració la geganta estrena unes noves arracades les quals pel moviment no danyen a la figura i es retira el collaret definitivament, aquestes arracades porten la "Torre-roja", símbol del poble.
La parella representa una parella de pagesos prioratins vestits de treballar, ell amb un pic amb el qual pot treballar la terra porta el nom d'una variant de la llicorella pedra on tradicionalment s'han plantat els ceps que donen aquest gust tan característic del vi del DOQ Priorat, ella acompanya al seu home al camp i es dedica a ajudar a carregar els cistells plens de raïm, ametlles, olives o cireres cultius tradicionals de la zona, o a collir els fruits, a les mans porta la Torre símbol del poble i porta el nom en honor a ell.
Els gegants surten exclusivament al poble i això fa que tothom que vulgui veure'ls hagi de venir a la vila, el 2021 s'han celebrat els deu anys de la recuperació amb una ballada a la Bassa el dia 15 d'agost per festes d'estiu.
Autor/a text: Martí Sentís
Fitxa actualitzada per: Martí Sentís
Darrera actualització: 23/08/2021