Gegants de Torroja del Priorat

L'any 1992 el jovent del poble decideix formar un grup de grallers per amenitzar les festes locals, venent samarretes van aconseguir prou diners per comprar unes gralles, diverses caixes i un bombo.

Tot i que la idea principal no era tenir gegants en veure que els grallers de Porrera (poble veí) estrenaven la seva parella de gegants, els torrojans van veure necessari tenir una parella pròpia, els gegants es van sufragar amb aportacions populars i diners recaptats pels grallers llogant el grup, per amenitzar festes d'altres poblacions.

La parella fou dissenyada pel grup de grallers i ara ja geganters i l'esbós fou fet per Joan Miró, el mateix artista va construir els bustos, mans, braços i cos. Mentre que l'estructura i els vestits foren fets al poble: els Cavallets es van fer a cal Nicanor i el vestuari fet a cal Passet amb l'ajuda de moltes veïnes de la població.

La parella fou estrenada el 23 de setembre de 1993 com a preludi de les festes en honor a Sant Miquel; A l'estrena participaren una quinzena de colles del camp de Tarragona i les terres de l'Ebre. Durant el bateig, fet amb Ametlles; van oficiar com a padrins els Gegants de Porrera i els gegants de La Torre de l'Espanyol anteriors creacions de l'artista de la Serra d'Almos.

Va ser una de les parelles de gegants amb més sortides de la comarca, va fer viatges per tot el sud de Catalunya tot i que la seva primera sortida va ser a la petita Conreria d'Escaladei a amenitzar les seves festes, només un dia després de la seva estrena; també van anar a la ciutat comtal a l'estrena del Gegant Del Camp Nou, o a l'estrena dels gegants nous de Cambrils i Pallejà, i al 800 aniversari de la vila del Perelló.

A principis de segle el grup finalitza la seva activitat i els gegants queden arraconats gairebé deu anys, tot i que, el 2011 amb l'impuls d'un grup del Poble els gegants tornen a veure la llum pel 750è aniversari de la carta pobla de la vila de Torroja. Els gegants són arreglats per poder sortir dignes per les festes d'estiu on van ser acompanyats pel seu padrí en Molló de Porrera.

Tres anys més tard es recupera el grup de grallers i tabalers, després d'una gran caiguda no molt sortosa els gegants es veuen amb la necessitat de la seva primera restauració a fons, on es recuperen les parts malmeses i es repinten els gegants amb la mateixa policromia que l'original, en tornar d'aquesta restauració la geganta estrena unes noves arracades les quals pel moviment no danyen a la figura i es retira el collaret definitivament, aquestes arracades porten la "Torre-roja", símbol del poble.

La parella representa una parella de pagesos prioratins vestits de treballar, ell amb una aixada estreta, amb el qual pot treballar fàcilment la pedra que li dona nom, una variant de la llicorella, molt present en el terme municipal, on tradicionalment s'han plantat els ceps que donen aquest gust tan característic del vi del DOQ Priorat.

Ella, dona de poble, també acudeix al tros a fer les tasques pageses que li pertoquen, però a les seves mans la Torre-roja símbol del poble i porta el nom en honor a la llegendària edificació que suposadament donà nom a la vila.