Gegants Nous de Cambrils

Amb la constitució de la Colla Gegantera Tota l'Endenga, a principis de la dècada de 1990, es va apostar per ampliar la imatgeria festiva de Cambrils, la qual només comptava amb la parella dels gegants vells, construïts el 1953. 

La nova imatgeria cambrilenca -coneguda generalment com els Gegants del Setge de Cambrils- s'inspira en un dels episodis més foscos i heroics de la Guerra dels Segadors (1640-1652) i és originària del Taller d'Escultura Casserras de Solsona. 

El 12 de desembre de 1640, les tropes del rei Felip IV, dirigides pel temible Marquès de los Vélez, posaren setge a la Vila de Cambrils. Malgrat la valentia i la resistència dels seus defensors, aquesta seria finalment bombardejada, obligant-los a capitular el 16 de desembre, confiant en què no hi hauria repercussions.

El Marqués de los Vélez -home de gran crueltat- no va complir amb la seva paraula i els escassos defensors que havien sortit desarmats, van ser vilment executats davant de les muralles de la Vila. 

 N'Ermengol Corcatropes i Na Magdalena Foc a la metxa -obra del mestre Manel Casserras i Boix- foren estrenats el 8 de setembre de 1994, per la Festa Major de la Mare de Déu del Camí. 

Els gegants nous foren representats com una parella de pagesos, en record als homes i les dones que protagonitzaren la defensa de Cambrils.

N'Ermengol Corcatropes, vesteix camisa i jupó, faixa vermella i faldilla de vellut. Amb la mà, sosté el fusell i, cenyida a la faixa, hi duu la falç.

El seu nom, ret homenatge a Antoni d'Armengol i de Macip, Baró de Rocafort, un dels caps de la defensa de Cambrils, executats després de la capitulació. El sobrenom "Corcatropes", segurament faci referència a les baixes que els defensors causaren entre les tropes castellanes. 

Na Magdalena Foc a la metxa, vesteix de manera senzilla, amb vestit brodat de tons carbassa, mantellina i un barret tocat amb un vel.

El nom de la geganta, fou elegit perquè -segons els censos de població de l'època- era el més comú al terme de Cambrils. El sobrenom, es deu al petit barrilet de pólvora que duu a la mà, fent al•lusió al fet que les dones, en ple combat, s'ocupaven de subministrar la pólvora i la munició als defensors, entre altres prioritats.