Gegants Nous de Calafell

Segons la tradició oral, la Pepa Barretines era una dona misteriosa que vivia dalt del castell, a l'edifici del comunidor. Molta gent deia que era una bruixa, perquè coneixia les propietats medicinals d'algunes plantes. Aquesta llegenda, probablement es remunta a finals del s. XVI, quan el castell servia com a hospici de gent pobra i era regentat per una dona. Com en tota llegenda, la imaginació popular va tenir un paper important, ja que hi va anar afegint atributs. Així, es deia que era una dona boja, que vivia al cementiri i que es mantenia gràcies a la caritat de la gent. També es diu que va treballar per un capellà, i aquest la va despatxar perquè estava boja. La gent l'anomenava Pepa Barretines perquè tenia la mania (barretina) de trossejar-se les orelles amb unes tisores. Quan se li preguntava qui li havia fet allò sempre responia que havia estat algun capellà. 

La gent de Calafell utilitzava el seu nom per fer creure a la canalla, que la Pepa Barretines els vindria a buscar si no feien bondat. Per a recrear aquest personatge, l'artesana Dolors Sans es va quedar amb la faceta d'herbolària i no pas amb la de boja o bruixa.

En Jaume Jané de Cal Noi va ser un home que va destacar per la seva gran dedicació al poble de Calafell. Quan era jove va ser un dels principals fundadors de "L'Orfeó Calafellenc". Al llarg de la seva vida també trobem una forta vinculació política, ja que va ser alcalde de la població dues vegades. Una altra aportació que va fer a la vila fou durant la República, perquè va exercir de mestre a l'escola pública i també fou un dels fundadors de la Cooperativa Agrícola.

Els padrins dels nous gegants són els gegants d'Alaior, a Menorca, i els gegants d'Ontinyent, a València.