Gegants Joves de Solsona

El primer esment documental d'una segona parella de gegants a Solsona, també apareix en els llibres de comptes de la Confraria del Claustre, l'any 1727. 

Els Gegants Joves, com són denominats tradicionalment, foren construïts per solemnitzar les festes que aquell any, es celebraren en motiu de la translació de la Imatge de la Mare de Déu del Claustre a la seva capella actual. 

En aquella època, eren escasses les ciutats i viles catalanes que, com Solsona, comptessin amb dues o més parelles de gegants.

D'ençà de la seva aparició, els Gegants Joves solsonins han seguit la mateixa línia evolutiva que els Gegants Vells, amb el predomini de l'estètica medieval.

Ja a l'època contemporània, com és ben sabut, les gegantes vestien segons la moda del moment, mentre que els gegants -en el cas de Solsona- conservarien el seu aspecte origininal, el Gegant Vell de guerrer i el Gegant Jove com un noble, amb corona i també armat amb la porra. 

El gener de 1939, es perderen els quatre gegants solsonins, consumits per l'incendi provocat durant la retirada de les forces republicanes de Solsona, a la fi de la Guerra Civil espanyola. 

D'ençà la seva recuperació, en dues ocasions es va intentar reconstruïr les dues parelles. Els que veiem actualment, són obra de l'artista solsoní Manel Casserras i Boix.

El Gegant Jove s'estrenà l'any 1961, per la Festa Major de Solsona. Durant pocs anys, aquest s'ajuntà amb l'anterior Geganta Jove, construïda el 1956 per l'escultor de Vila-seca (Tarragonès) Joan Salvador Voltas. 

Amb l'estrena de la Geganta Jove, per la Festa Major de 1966, es completava el conjunt dels gegants solsonins creats per Manel Casserras.

Cal esmentar alguns aspectes i anècdotes entorn dels Gegants Joves, que els han dotat d'un caràcter i un simbolisme propis. 

De l'estrena del Gegant Jove, destaca la confecció d'un vestit completament nou, feta pel mateix Manel, la seva esposa Lola Solé Puig -que també treballava de modista a l'obrador- i altres col•laboradores, així com la substitució de la porra per un ceptre reial.

Pel Corpus de 1978, el gegant recuperà la porra que, juntament amb la corona, són els seus elements més simbòlics.

Si Casserras va preservar la simbologia solsonina dels Gegants Vells, també va saber transmetre-la en els Gegants Joves.

La porra, conservant la seva forma originària amb tronc piramidal, va ser ornamentada amb els escuts de Solsona i de Catalunya. 

La corona, va ser guarnida amb pedreria i els senyals heràldics, pertanyents a les famílies més importants vinculades a Solsona -nobles o menestrals- en temps passats. 

El llop i la pedra de molí, simbolitzant el llinatge dels Llobera i de Peramola, fundadors de l'Hospital d'En Llobera a inicis del segle XV, avui seu del Consell Comarcal del Solsonès.

L'àguila, representant Ca l'Aguilar, propietat de dues famílies nobles situada a la Plaça Major.

Un tossal de pedres, representant els Puigdepons, nissaga de mercaders solsonins, propietaris de la casa renaixentista que, finalment, esdevindria la Casa de la Ciutat i seu de l'Ajuntament de Solsona.

La Geganta Jove, a banda dels atributs propis de la representació (com la mateixa indumentària i la diadema), no té cap element que, simbòlicament,  podem identificar amb Solsona. Un altre trec característic és la seva bellesa, fet que ha generat cert "misteri" entorn a la seva construcció. Tot i que mai s'ha pogut aclarir, a Solsona encara perviu la creença de que Manel Casserras -per modelar el rostre- s'hauria inspirat en la seva esposa.

L'última intervenció important que han sofert els gegants de Solsona, l'any 2015, fou la renovació dels vestits i també, fou l'última que realitzà  l'artista solsoní Josep Manel Casserras i Solé.

A més de les habituals Pujades i Baixades acompanyant les autoritats i els ballets a la Plaça Major per Corpus i Festa Major, els Gegants Joves protagonitzen la Capta, que es realitza la nit de la vigília del 8 de setembre. 

Aquesta cercavila nocturna pels carrers i les places del nucli antic solsoní, va ser impulsada per l'Agrupació dels Geganters de Solsona a inicis de la dècada de 1980.