Gegants Joves de Solsona

Segons els comptes de la Confraria del Claustre, la segona parella de gegants de Solsona -coneguts tradicionalment com els Gegants Joves- fou construïda l'any 1727, en motiu de les festes de la translació de la Imatge de la Mare de Déu del Claustre a la seva nova capella.

En aquella època, eren poques les poblacions catalanes que, com Solsona, comptessin amb dues o més parelles de gegants.

D'ençà de la seva introducció, els Gegants Joves han seguit la mateixa trajectòria que els Gegants Vells, és a dir, el gegant amb l'aparença de noble i la geganta vestint a la moda del moment fins el 1935, quan adoptaren definitivament l'estètica medieval. 

Com és ben sabut, el gener de 1939 -durant la retirada republicana de Solsona a la fi de la Guerra Civil espanyola- l'incendi provocat a la Catedral, va destruir les dues parelles, que aleshores es guardaven en unes dependències, properes al Cambril del Claustre. 

Els Gegants Joves que veiem actualment, són obra de l'artista solsoní Manel Casserras i Boix, que ja havia treballat amb la remodelació del Bou (1956) i dels Gegants Vells (1959), amb els quals iniciaria la seva prolífica vocació d'escultor. 

 El Gegant Jove, estrenat per la Festa Major de Solsona de 1961, va ser aparellat amb la Geganta Jove anterior, creada el 1956, per Joan Salvadó Voltas. 

El conjunt dels gegants solsonins creats per Manel Casserras, es completaria el 1966 amb l'actual Geganta Jove, estrenada també per la Festa Major.

La parella actual, no ha sofert canvis importants respecte la seva fisonomia, a banda de les imprescindibles restauracions. No obstant, cal esmentar alguns elements, introduïts pel mestre solsoní, que els hi aportaren un caràcter propi i un simbolisme, equiparable al dels Gegants Vells. 

En un principi, la porra del Gegant Jove -element que duien els anteriors- va ser substituïda per un ceptre reial. No serà fins el 1978, quan es va recuperar, conservant la seva forma originària amb tronc piramidal i ornamentat amb els escuts de Solsona i de Catalunya. 

La corona és, sens dubte, l'element més simbòlic, que el vincula amb la història de Solsona, representada pels escuts heràldics d'algunes de les famílies més notables en el passat, vinculades a la ciutat. 

El llop i la mola o pedra de molí, representa la unió de la família Llobera amb els senyors de Peramola (Alt Urgell), fundadors de l'Hospital d'En Llobera, a principis del segle XV. Aquest edifici d'estil gòtic, és actualment la seu del Consell Comarcal del Solsonès. 

L'escut amb l'àguila, no fa referència a una família en concret, sinó a la casa senyorial de Ca l'Aguilar, situada a la Plaça Major. Fou propietat dels Josa i els Rovira, dos llinatges nobiliaris establerts a Solsona, que s'unificarien al segle XVI.

El tossal de pedres, representa els Puigdepons, una família benestant de mercaders solsonins. La seva antiga casa, edificada al segle XV, temps a venir esdevindria la Casa de la Ciutat, és a dir,  l'Ajuntament de Solsona. L'escut de la família, juntament amb el de la ciutat, encara es poden veure a la façana principal.

La Geganta Jove no sembla que tingui cap element o alguna característica, que l'identifiqui amb aquesta simbologia pròpiament solsonina. Potser el més semblant, seria la creença popular que hi veu en el seu rostre, certa semblança a l'esposa de Manel Casserras, Dolors "Lola" Solé Puig. 

La darrera intervenció més important que han sofert els gegants solsonins, fou pel Corpus de 2015, quan es renovaren els seus vestits, respectant el disseny original. Aquest fou, també, l'últim treball que realitzà l'enyorat artista Josep Manel Casserras i Solé, el Manelet (Solsona, 1957-2015).

Una altra creença que ha perviscut en l'imaginari solsoní, fa referència al Ball de Gegants, estrenat l'any 1935.

Segons la tradició, representa una petició de mà que el promès, el Gegant Jove, fa a la Geganta Jove, la filla dels Gegants Vells. La dansa, formant un cercle que envolta al Flabiolaire, consisteix en un intercanvi de salutacions i de moviments -simulant un diàleg entre ambdues parelles- que culmina amb la celebració de les noces i una darrera salutació a les autoritats. 

A més de les actuacions habituals, els Gegants Joves protagonitzen la Capta de la Festa Major. Impulsada per l'Agrupació dels Geganters de Solsona, recorda el costum dels Gegants Joves de ballar en llocs determinats de la ciutat a canvi d'una propina. Actualment, consisteix en un animat passacarrers nocturn pels carrers i places del nucli antic, que es realitza a la nit de la vigília del 8 de setembre.