Gegants Vells de Solsona

Les referències històriques més antigues, fins ara conegudes, de l'existència dels gegants de Solsona, les trobem en els llibres de comptes de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre. Tot i que no se sap amb certesa una data concreta de la seva construcció, són citats entre els anys 1675 i 1677.

La seva funció, inicialment, seria la d'assistir a les grans solemnitats de la ciutat, principalment la processó de Corpus i la Festa Major, en honor a la Mare de Déu del Claustre. Tampoc està clar quan serien denominats Gegants Vells, tot i que seria lògic que fos amb la incorporació dels Gegants Joves, l'any 1727.

Al llarg del temps, els gegants solsonins no deuen haver sofert canvis destacats en el seu aspecte, almenys els gegants, que han conservat l'aparença de guerrer el Gegant Vell i de noble el Gegant Jove. En el cas de les gegantes, com solia passar a gran part del país, vestirien segons la moda de cada època. A partir de 1935, ambdues parelles van lluïr l'estètica medieval, fins a la fi de la Guerra Civil espanyola.

El gener de 1939, amb la retirada de les forces republicanes de Solsona, un incendi provocat darrere el Cambril del Claustre i en algunes dependències de la Catedral, va destruir els quatre gegants, juntament amb altres elements. Els únics Improperis que es deslliuraren de l'infortuni, foren el Bou, la Mulassa i el Drac. 

És innegable l'amor que Solsona sent pels seus Improperis i les seves tradicions. Per això, l'any 1940 l'Ajuntament i la Confraria del Claustre decidiren recuperar els seus gegants. 

En principi, havien de construir-se alguns Improperis, els quals s'encarregarien a la casa Industrial Bolsera de Barcelona. Degut a l'elevat cost de construcció -tenint en compte la situació econòmica de la immediata postguerra- només es van poder realitzar les dues parelles de gegants, obra de l'escultor vilafranquí Lambert Escaler.

Les parts interessades, posaren algunes condicions respecte a la seva fabricació. Els nous gegants, havien de ser el més semblant possible i que fossin exclusius de Solsona i no es poguessin imitar. Fos pel motiu que fos, les condicions no es van complir correctament, ja que només es va destruir el motlle del Gegant Vell i els altres s'aprofitaren per a reproduïr figures en sèrie per altres poblacions.

L'any 1956, en motiu de les festes de Coronació de la Mare de Déu del Claustre, la Confraria acordà construir novament els quatre gegants.

Aquest cop, s'encomanà aquesta tasca a l'artista vila-secà Joan Salvadó Voltas, que en aquell moment treballava en la restauració de la Catedral. A més dels gegants, també és el creador de l'Àliga i dels Aligons actuals, elements que ja trobem documentats a Solsona, entre els segles XVII i XVIII.

Tot i ser obra d'un escultor reputat, aquelles figures no van satisfer els solsonins, especialment els Gegants Vells, degut a les seves proporcions exagerades, el pes excessiu i la dificultat per portar-los. 

Paral•lelament, un jove solsoní, Manel Casserras i Boix, sastre de professió, havia treballat per primera vegada amb els Improperis de la seva ciutat. A banda d'elaborar vestits pel Ball de Bastons i l'Antoniu Ricu -el genet que cavalca la Mulassa de Solsona- també s'encarregà de la remodelació del Bou. Fins i tot havia construït una parella de gegantons, els quals foren adquirits per l'Ajuntament.

Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929-1996), ja havia mostrat el seu talent artístic des de ben jove, començant pel dibuix, la pintura i finalment l'escultura, que dominaria en totes les seves facetes. Allò que havia començat com a mera afició, que alternava amb la feina a la sastreria -on també hi col•laborava la seva esposa, Lola Solé i Puig- acabaria sent la seva vocació.

L'any 1959, la Confraria del Claustre, complaguda per la feina realitzada amb el Bou, va confiar-li la reconstrucció dels Gegants Vells.

Aprofitant els cossos i les estructures dels gegants de la Coronació, l'artista només es feu càrrec de remodelar els caps i les mans, així com la confecció de nous vestits. A més de la seva esposa, l'ajudà també el solsoní Pere Coromines, qui va brunyir el casc i la cuirassa del Gegant Vell. 

La parella fou estrenada aquell mateix any i, aquesta vegada, va satisfer gratament als solsonins. L'artista no només havia preservat l'essència dels anteriors, també va dotar-los d'una tècnica pròpia, característica pel realisme i un domini de l'escultura notables. 

Amb la creació dels Gegants Vells de Solsona, començava la trajectòria artística de la família Casserras i del seu Taller, un dels més prestigiosos de Catalunya. 

El Gegant Vell és, juntament amb el Drac, l'element més singular de la imatgeria festiva solsonina i la figura més representativa de l'obra de Manel Casserras. També és l'únic dels quatre gegants, que ha preservat el seu aspecte original, representant un guerrer ferreny, somrient, amb bigoti i cabellera fosca, amb cuirassa, casc i armat amb la porra. 

 A més, també mantenen el simbolisme, que s'havia atribuït als gegants de la Coronació, identificant-los amb el passat medieval de Solsona

Aquest simbolisme, en el cas del Gegant Vell, es reflecteix clarament a la seva cuirassa, decorada amb els escuts dels diferents senyors que tingué Solsona a l'Edat Mitjana: els quatre pals dels Comtes de Barcelona; el tauler d'escacs representant els Comtes d'Urgell; el card dels Ducs de Cardona; la torre dels Torroja, un llinatge noble d'origen solsoní.

El ratpenat daurat, s'identifica amb la denominació  tradicional del Gegant Vell: Voliac. Es pot deure, o bé al nom amb el qual es coneix aquest animal al Solsonès o a la deformació etimològica de Goliat, recordant l'origen dels gegants, que representaven aquest personatge bíblic a les processons del Corpus medieval. 

Per altra banda, el significat que es va atribuir als Gegants Vells l'any 1956, era la representació del Gegant Vell com l'heroi alliberador de la ciutat dels seus enemics, mentre que la Geganta Vella seria la mateixa Solsona alliberada, que s'identifica pel sol que llueix a la diadema. 

Un altre aspecte que podria justificar aquest significat amb l'actual Geganta Vella, seria la seva mirada, que esguarda el públic, talment com si la mateixa Solsona contemplés el seu poble. 

Els Gegants Vells, juntament amb els Gegants Joves, actuen per Corpus i la Festa Major així com en ocasions extraordinàries, com la presa de possessió del Bisbe de Solsona o les festes per commemorar l'aniversari de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre.

Actuen en els passacarrers que enceten el primer dia de les festes, així com a les Pujades i Baixades, quan el Consistori es desplaça de l'Ajuntament a la Catedral i viceversa, acompanyats per la resta d'Improperis, al compàs dels pasdobles. 

La decisió de treure la imatgeria al carrer o fins i tot fora de la ciutat -ja sigui una part o al complet- ha de ser acordada, segons el Protocol, entre l'Ajuntament i la Confraria del Claustre, copropietaris dels Improperis, i l'Agrupació dels Geganters de Solsona. 

El Ball de Gegants de Solsona -composat per Mn. Ramon Pujol l'any 1935- s'interpreta a la Plaça Major, amb la música de la Cobla i del Flabiolaire, personatge que ja trobem documentat, almenys, des del segle XVII