Gegants vells de la Seu d'Urgell

La referència històrica més antiga dels gegants de la Seu d'Urgell, és de 1741, quan el govern municipal encomana la construcció d'una parella de gegants, per solemnitzar la processó de Corpus i altres celebracions i actes protocolaris. 

Els investigadors que han tractat els gegants, indiquen que aquests foren realitzats per diverses persones de la ciutat, entre les quals destaca un tal Jacint Ubach, qui s'ocupà d'esculpir les figures. 

Tot i estar ben documentats, no sabem amb certesa què representarien els gegants originàriament, només foren elaborats amb uns coneixements i recursos limitats. L'única pista que tenim és l'esment d'una peça per subjectar l'espasa del gegant, fet que ens podria suposar que tenia aspecte de guerrer o de militar. 

A partir de finals del segle XIX i a inicis del XX -gràcies als fons documentals i fotogràfics- sabem que els gegants urgellencs, van ser reformats, tot i que s'ha dubtat si es tractaven dels originals o bé uns altres. 

En aquest període, el gegant tindria l'aspecte de guerrer musulmà, de rostre feréstec amb bigotis i armat amb una rudimentària porra. La geganta, vestiria segons la moda de l'època, costum molt estès al nostre país. 

L'última notícia coneguda dels antics gegants de la Seu d'Urgell, és poc després de la Guerra Civil espanyola, quan l'Ajuntament -ja pres pel règim franquista- els fa reconstruir l'any 1941. A partir d'aquí, no en sabem res més de la parella ni quin fou el seu destí. 

L'any 1943, arribaren els actuals Gegants Vells de la Seu d'Urgell, Abd al-Rahman i Na Constança de Castellbò.

En motiu de la presa de possessió del nou Bisbe d'Urgell, Ramon Iglesias Navarri, l'Ajuntament els va adquirir a "El Ingenio" de Barcelona i la roba a la sastreria Casa Paquita, de la mateixa ciutat comtal. 

Amb el seu aspecte, es volia preservar el record dels antics gegants, representant -en aquest cas- l'amor impossible entre un noble musulmà i una dama cristiana. 

La imatge actual dels gegants, respon a la darrera intervenció feta l'any 2023 -en motiu del seu 80è aniversari- realitzada per l'artista solsoní Pau Reig Torra i la indumentària per la sastreria Cal Bundancieta de la Seu d'Urgell. 

Abd al-Rahman -segurament una al•lusió al primer emir omeia de Còrdoba- vesteix a l'estil àrab, molt acolorit. Amb una mà, sosté la simitarra  -idealització tradicional de les espases musulmanes- i amb l'altra, amb l'altra duu un pergamí i l'anell esmaltat amb l'escut de la Seu d'Urgell, reafirmant la funció dels gegants com a representants del municipi. També se li afegí una medalla, obsequi dels geganters de la ciutat de Mataró, per la visita dels gegants urgellencs. 

Na Constança de Castellbò, representa una jove dama, vinculada a l'antic llinatge vescomtal de Castellbò, molt poderós al Pirineu a l'època medieval. Malgrat que no sembla que s'identifiqui amb ningú en concret, es té constància d'una noble d'origen forà, Constanza Pérez de Luna, que fou Vescomtessa consort de Castellbò al segle XIV. 

Na Constança, vesteix una rica túnica decorada amb motius florals i elements arabescos, similars a la indumentària del gegant. Com a complements, duu un ram de flors i un delicat mocador brodat. També destaquen l'anell, esmaltat amb l'escut dels Vescomtes de Castellbò i les arracades, inspirades en l'emblemàtica serra del Cadí i en la cançò piamontesa "Guarda la luna" (Guaita la lluna), representant la música tradicional de muntanya, que té el seu màxim exponent a la Trobada dels Acordionistes del Pirineu d'Arsèguel (Alt Urgell). 

Actualment, els Gegants Vells de la Seu d'Urgell només actuen a la ciutat i en sortides extraordinàries. En l'àmbit musical, tradicionalment, sempre han ballat al so d'un flabiolaire, que s'ha recuperat juntament amb el Ball de Gegants de la Seu d'Urgell. 

És possible que els portadors dels gegants urgellencs, no s'haguessin organitzat mai com una Colla tal com l'entenem avui, ni tan sols durant la recuperació de la tradició gegantera, després de la dictadura franquista. 

L'any 2000, es constitueix oficialment la Colla de Geganters i Grallers de la Seu d'Urgell, que es feu càrrec de dur la imatgeria de la ciutat arreu.

De la seva trajectòria, destaquen les dues grans fites geganteres del nostre país: la celebració de la XXVI Ciutat Gegantera de Catalunya (2011) i la XVII Fira del Món Geganter (2026).