Gegants de Sant Feliu de Pallerols

Tot i que no se sap amb certesa si els gegants van aparèixer al mateix temps que els cavallets i la mulassa, les referències documentals del segle XVIII sempre els presenten com un únic conjunt.

Els gegants actuals daten dels anys seixanta i reprodueixen els que hi havia l’any 1910. Els caps, restaurats per Lluís Carbonell d’Olot, són de principis del segle XX i podrien provenir dels gegants de 1880, any que es considera el de l’estrena dels actuals.

Durant la Festa de la Segona Pasqua, els gegants tanquen la comitiva, encapçalada per la mulassa i seguida pels cavallets. Mai actuen sols i participen en una dansa formada per cinc balls: Ball Pla, Matadegolla, Contrapàs, la Sardana Curta l’Antiga i la Sardana Curta La Pastoreta.. Aquest conjunt està declarat Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Una altra data que es poden veure els gegants ballar al Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa és l'1 d'agost, Festa Petita i Homentatge a la Gent Gran, declarada Festa Local.

La tradició oral que s’ha vingut transmetent parla de la invasió sarraïna en aquestes terres, i per tal de foragitar l’enemic, molt nombrós, els santfeliuencs disposaren l’organització d’un exèrcit aparent, amb força dispositiu de cavalleria, però com que no tenien prou cavalls, idearen uns de cartó, unes figures de gran alçada (gegants) i una bèstia (la mulassa) espaventosa que per força havien d’atemorir a l’enemic.

Segons la tradició, la gran batalla entaulada va esdevenir en els indrets de la Creu de la Fàbrega, i els àrabs, en veure aquell exèrcit i figures paoroses que el precedien, fugiren esperitats i els de Sant Feliu obtingueren la victòria.

Una altra versió relaciona el Ball de Cavallets amb el teatre medieval i les representacions hagiogràfiques d’un espectacle de plaça de l’edat mitjana.

Com la majoria de gegants garrotxins, no tenen nom propi i són coneguts simplement com el Gegant i la Gegantessa. L’any 2009 van estrenar uns vestits molt semblants als anteriors.