Gegants de Prats de Lluçanès

La tradició gegantera de Prats de Lluçanès neix l'any 1986, amb la constitució de la Colla Gegantera, qui va proposar la construcció d'una parella de gegants. 

El 22 de juny de 1986, per la Festa de Sant Joan i els Elois, es presentaren En Vicenç i N'Àgata, obra dels escultors Manel Casserras Boix i Josep Manel Casserras Solé, de Solsona.

Els seus padrins foren els Gegants Fillols de Sallent, En Gaspar i Na Mariona, i els gegants d'Avinyó, En Joan del Vi i Na Pepa de la Rovirassa. 

Els gegants, representen una parella de capdansers de la Trencadansa de Prats de Lluçanès, que s'interpreta per la Festa Major en honor a Sant Vicenç, Patró de la Vila, de qui el gegant pren el nom. 

Vesteix camisa blanca, corbatí, faixa vermella, una capa negra folrada de vermell i barret de copa. A la mà, porta una almorratxa -un element que trobem en moltes danses similars arreu de Catalunya- amb la qual es ruixa a les dansaires amb aigua perfumada. 

N'Àgata, duu el nom de la Patrona de les dones, especialment venerada al Lluçanès. També commemora el dia 5 de febrer de 1714, diada de Santa Àgata, quan la Vila de Prats fou assaltada i cremada per les tropes borbòniques, comandades pel General José Carrillo de Albornoz, Conde de Montemar.

La geganta llueix camisa blanca, cosset negre, pentineta i mantellina, faldilla brodada amb motius florals i enagos blancs. Amb una mà, sosté delicadament la faldilla i amb l'altra, duu un mocador de puntes amb el nom de Prats de Lluçanès, fet per puntaires de la Vila. 

 En Vicenç i N'Àgata, també interpreten una adaptació de la tradicional Trencadansa, que realça l'elegància i la lleugeresa de les figures.