Gegants Bojos del Carnaval de Solsona

Solsona és una ciutat amb una llarga tradició gegantera i l'estima que els solsonins i les solsonines senten per la seva imatgeria festiva, és innegable. L'empenta i la creativitat dels "mata-rucs", han dotat la festa un caràcter propi i d'uns elements únics, que l'ha consolidat com un dels Carnavals més importants de Catalunya.

Hi ha qui diu que l'humor comença per riure's de si mateix. Aquesta reflexió és fonamental per comprendre el Carnaval de Solsona i el significat dels seus gegants.

Els primers gegants del recuperat Carnaval de Solsona, foren els Gegants Vells, construïts el 1974 per Manel Casserras, fets a semblança dels gegants de Solsona, encara que força caricaturitzats. 

La idea de parodiar els "Improperis" de la Festa Major i del Corpus de la ciutat, es mantindria en la majoria dels elements que s'anaren incorporant a la festa. En cadascun d'ells s'hi reflecteix la creativitat, l'humor irònic i els dots de caricaturista del seu creador.

El 1978, Manel Casserras sorprendria a tothom, amb una figura que trencaria amb els esquemes dels gegants tradicionals i que esdevingué un símbol del Carnaval de Solsona: el Gegant Boig.

Si el Gegant Vell és majestuós i solemne, el Gegant Boig seria la seva contrapartida: un rei amb corona, vestit amb regust medieval, guerxo, geperut, mig calb, panxut i de rostre gens agraciat. El seu aspecte grotesc, divertit i el fet d'estar dotat amb uns braços articulats -amb els quals reparteix plantofades quan balla- l'han convertit en una figura pionera en el món geganter.

Pel Carnaval de 1979, de la mà de Manel Casserras, neix la Geganta Boja. Per la seva estrena -que es celebrà a la Sala Xelsa de Solsona- es va recrear el casament dels Gegants Bojos, amb els Gegants Vells com a testimonis.

La Geganta Boja -tan poc agraciada com el seu marit- vesteix com una reina medieval, voluptuosa i dotada també amb braços mòbils i els pits, que li reboten en ballar.

En l'aspecte musical, els gegants del Carnaval tenen les seves pròpies melodies, la majoria creades pel mestre solsoní Joan Roure i Jané.

De tot aquest ric repertori, destaca el pasdoble "El Bufi", composat el 1974, que esdevé l'himne oficial del Carnaval de Solsona.