Creadors d'alçada (Entrevista: Carlos Morillo)

Viatgem de nou a la comarca del Vallès Oriental per l'entrevista de creadors d'alçada d'avui, continuem donant a conèixer artesans i restauradors d'imatgeria festiva del nostre territori.

Entrevista a Carlos Morillo (Montornès del Vallès)

- Presentació. Qui ets? D'on ets? Trajectòria professional.

Bones, soc en Carlos Morillo Rodriguez, baix vallesà de vint-i-cinc anys més concretament de Montornès del Vallès.

De petit, un amic em va animar a anar a veure una ballada de gegants. Des de llavors em vaic sentir atret per aquest patrimoni, però sobretot buscava resposta a "Com es deuen construir els gegants?". A partir d'aquell moment el meu interès va anar augmentant fent el curs de cartró pedra al Taller Ventura i Hosta de Navata l'estiu de 2013 i aquell mateix setembre iniciant els meus estudis universitaris a la Facultat de Belles Arts de la universitat de Barcelona on em vaig graduar en escultura l'any 2018. Entremig vaig cursar el Curs de Professionalització en Imatger Festiu (CPO) impartit per l'Escola Massana i la FAAOC d'on va sorgir el meu primer gegant, la remeiera Margarida Olivera de Montornès del Vallès. Dins d'aquest curs la relació i amistat amb l'escultor i arquitecte santjoaní Francesc Fajula em va proporcionar les eines i tècniques per aprendre la base de les policromies antigues que ell mateix havia après de l'escola d'Olot.

L'any 2016 començo un curs anual de Conservació-Restauració aplicat a l'escultura policromada a l'Escola de Conservació i Restauració d'Obres d'Art (ECORE) a Barcelona que em dona la base per poder acabar ingressant a l'Escola Superior de Conservació-Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC) on actualment curso el darrer any del grau de Conservació-Restauració (especialitat d'escultura orgànica i inorgànica) i desenvolupo el meu Treball Final en relació amb la imatgeria festiva, la seva conservació i l'estudi científico-tècnic del bust de l'Elisenda i mans originals dels Gegants de Vilafranca del Penedès per dilucidar aspectes tècnics de construcció i datació de les peces.

Mentre desenvolupava aquests darrers estudis, l'any 2019 entro a formar part de l'equip de l'emblemàtica botiga-taller "El Ingenio" de Barcelona, encapçalat pel bon amic Joan Pozo, fent-me càrrec de l'obrador i de les comandes. Aquell mateix any em convertia en el president del Gremi d'Escultors d'Imatgeria Festiva de Catalunya (GERIF), càrrec que encara avui ostento amb molt orgull.

Complementant els estudis sempre he anat fent obres més aviat de petit format, tant per particulars com per a colles sempre amb l'ànim de perfeccionament de les diverses tècniques que componen qualsevol peça d'imatgeria festiva. Sempre he primat la qualitat a la quantitat oferint els millors dels acabats, possibles pel moment, per cadascuna de les peces.

Avui dia encara no he obert obrador propi, però sí que he anat col·laborant en projectes de restauració i creació d'imatgeria festiva amb altres imatgers.

- Defineix amb tres adjectius: Què és per tu el procés de treballar amb una figura festiva?

Treball constant, passió per la feina i els seus processos però sobretot rigor pel passat i present tant d'obres antigues com de nova creació.

- Quin ha estat el treball més especial?

Especials ho són totes, però no només ho són les peces i el que cadascuna et comporta mentre la materialitzes sinó també el contacte amb la colla, grup de persones o ens que t'encarreguen l'obra. Aquesta relació sempre t'omple i t'anima a seguir i esforçar-te cada vegada més, si cap, quan veus l'estima que professa el col·lectiu vers la peça en la qual has estat treballant i invertint tant de temps i esforç...

Sigui quina sigui la peça, totes s'enduen implícites en elles les vivències del creador. Al final les obres no són més que el reflex d'un mateix i del període de temps que dura la creació Aquestes vivències poden ser molt diverses i queden plasmades en cadascuna de les obres.

Dit això, sí que m'agradaria destacar, breument, quatre projectes.

En primer lloc, recordo amb molta il·lusió tot el procés de recerca, construcció i presentació en societat de la Geganta Margarida Olivera encabit dins dels actes del mes de la dona. No només era una manera d'homenatjar al col·lectiu de les dones i tot el que van patir durant les caceres de bruixes a Catalunya sinó també un record al passat de Montornès més enllà de la Guerra de Remences que l'ajuntament va tenir a bé saber reconèixer i recolzar-me en tot i cadascun dels moments.

La gegantona "Enramada" de Sallent també em recorda un projecte ben il·lusionant i a la vegada complex. La gegantona havia de ser la reinterpretació d'una sèrie de dibuixos guanyadors d'un concurs de dibuix dels escolars de tot Sallent i de com s'imaginaven la festa de les Enramades. Des d'aquestes línies agraeixo a tot el col·lectiu de Sallent que ho va fer possible i em va donar el vot de confiança per dur a terme aquest projecte.

De l'etapa a "El Ingenio" va sorgir el bou de Monistrol de Montserrat. Tant el cos com el cap del bou són Escaler, però en aquest cas es va haver de fer un coll pel bou i acabar la peça amb la manera tradicional. Tenir l'oportunitat de policromar una escultura Escaler no es pot fer cada dia! Gràcies, Joan!

Finalment, durant l'estiu de 2020 l'equip del Taller Avall de Reus em va permetre poder ajudar en les tasques de restauració dels emblemàtics "Cubanitos" de Sitges i els Gegants Perses de la Bisbal de l'Empordà. També els hi estic plenament agraït!

- Ens pots explicar alguna anècdota destacable o tret característic d'algun procés artístic?

Com a tret característic de la meva obra, pretenc que cadascuna de les peces sigui única i si bé és cert que fins al moment gran part de la meva obra és inferior als 3 metres intento utilitzar la quantitat més gran de processos artesanal i històrics possibles partint en tots els casos del cartó pedra com a element essencial sempre que puc. Referent a aquest punt, les noves generacions crec que ens aportaran la confiança suficient per poder tornar a aquests "orígens" de la imatgeria festiva catalana que va de la mà amb el mestratge dels grans imatgers religiosos.

Tanmateix, sempre intento crear noves posicions de mans i braços tot i que això impliquin molts més mals de cap. Penso fermament, que a les mans s'hi recull la mestria d'un escultor i tot el seu saber. Transmetre amb la gesticulació de les mans és molt més difícil que fer-ho amb el rostre.

El policromat també és un aspecte singular en les meves peces. Intento que no sigui un pintat exagerat ja que amb l'oli és molt més fàcil que pas la subtilesa dels colors en cada zona anatòmica concreta. El pintat ha de ser el just per realçar els trets bàsics de l'escultura. Els gegants a Catalunya sempre han estat de carnacions més aviat pàl·lides i m'agrada, doncs, treballar en aquesta relació directa amb el nostre passat.

Com a anècdotes recordo quan restauràvem, un company de la universitat i jo, el capgròs del Picasso que donava la benvinguda a " El Ingenio", la quantitat de curiosos que s'hi van aplegar va ser notable i fins i tot ens van gravar per una televisió autonòmica del Japó. També recordo, amb molta il·lusió i nostàlgia quan explicava dins del mateix obrador quin era el procés de construcció de les figures. La gent no podia creure com un material tan poc noble com el cartró podia esdevenir una figura d'aquesta dimensió i tanta presència.

- Tens algun encàrrec ara mateix, a curt o llarg termini?

Tot i que, centrat en acabat els estudis, actualment treballo en diferents encàrrecs per particulars així com en miniatures i una parella de gegantons a " all'antica" amb tècniques constructives antigues i materials tradicionals.

- Com veus el món geganter actualment?

Doncs, amb un canvi de paradigma que ja ha començat i que s'encapçala per les noves generacions. La història sempre s'acaba repetint i les modes venen i se'n van. Tornem de mica en mica al gegant tradicional de bona qualitat i acabats on no prima tant el pes com sí un bon treball escultòric a més d'una bona portabilitat. El gust per les vestidures i el cànon clàssic d'aquestes també s'està imposant novament i això és clarament positiu. Cada vegada és confia més en constructors joves tan imatgers com modistes/os i dissenyadors i patronistes. Si al segle. XVIII el Cardenal Lorenzana de Toledo encomanava una comparsa de vuit gegants a Catalunya entenent que era zona de gran tradició i bona manufactura caldria creure en una bona salut tant del món geganter en general com en la construcció d'aquests per mitjà de les noves fornades d'escultors.

Musicalment parlant, també han nascut noves formacions i el progrés i ganes de millorar dels grups de grallers de les colles cada vegada és més palès.

- Com creus que serà el futur del món geganter?

Amb bon ànim. Sobretot amb moltes ganes de sobrepassar aquest entrebanc que ha estat el Covid i amb ganes de recobrar el carrer de manera plena. Val a dir, que la maleïda Covid ha estat un gran problema per a moltes colles, però també d'aquells mesos de confinament han nascut noves iniciatives i repensar d'activitats i creació d'altres que ajudaran a fer més notori si cap, la importància del fet geganter a casa nostra.

Els humans necessitem festa i de tòtems amb els quals relacionar-nos, per tant, la presència del fet geganter està més que assegurada sobretot amb un corrent inicial de gent molt jove, però molt compromesa amb els valors ètics i estètics d'un tipus de patrimoni que mal que ens pesi, sovint l'hem descuidat i desplaçat del lloc que realment li pertocava.

Pel que fa a la vessant constructiva de les peces, n'hi haurà de noves, és clar, que sí, no obstant això no podem esperar un "boom" de nova creació. Tot i això, sí, que les noves generacions d'artesans, artistes i conservadors-restauradors d'imatgeria festiva tenen sobre seu un pes molt important; només ells poden ser els millors preservadors d'un element tan icònic i tan nostrat com és el model de gegant català amb tot el que això implica (mètodes constructius, essència en cadascuna de les peces, la importància de les policromies, el rigor historicista...) i crec fermament que si les noves generacions reben una formació important i que els hi transmeti valors i les tècniques necessàries per conformar un gegant podran mantenir i inclús superar aquestes premisses.

- Vols afegir alguna cosa més?

I tant! M'agradaria que el que diré a continuació, deixés de ser un somni per esdevenir una realitat. Venim d'unes dècades d'una incompleta entesa, poca amistat i companyerisme entre creadors, reparadors i restauradors d'imatgeria festiva que caldria revertir amb les noves generacions. Al final, cadascú té les seves tècniques, però sobretot cadascun de nosaltres té el seu propi signe identitari, el modelatge. Per tant, els acabats poden ser millor o pitjors, però el modelatge i el segell és el que és en cada cas i, per tant, qui encomana el gegant ho fa, en primer lloc, per aquest segell propi. És aquí on recau el lliure mercat. Si creem una entesa entre tots nosaltres serà més factible lluitar pel bé general del col·lectiu i dels gegants, les peces per les quals tantes hores dediquem.

Des d'aquestes línies, m'agradaria felicitar els impulsors de GegantCat la seva empenta i dedicació per portar a terme iniciatives com aquestes que organitzen i dignifiquen un patrimoni tan divers i tan nostrat com ho és el geganter i de la mateixa manera aporten un espai del seu projecte a donar-nos visibilitat com a constructors i mantenidors d'una tradició que ens sentim ben nostra i ens agradaria poder-la realitzar durant molts anys sempre donant el millor de nosaltres en cadascun dels projectes. Personalment, també m'agradaria utilitzar aquestes línies per a agrair totes aquelles persones que m'han recolzat i han estat o estan al meu costat sempre animant-me a seguir i donant-me un cop de mà sempre que és necessari.

Dades de contacte - Carlos Morillo (Montornès del Vallès)

  Instagram

Categories:Entrevistes