Gegants Nous de Vila-seca

Els gegants nous de Vila-seca -En Galceran de Pinós i la Donzella del Rescat- s'estrenaren l'any 1999, essent obra de l'escultor reusenc Ramon Ferran i la roba, confeccionada per la modista vilasecana Rosa Clavé. 

Els dos personatges, recorden la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles o el Rescat de Sant Esteve, com es coneix a Vila-seca, població agermanada amb la Vila de Bagà (Berguedà), d'on és originària la llegenda. 

El relat parteix d'un fet històric, la conquesta de la ciutat andalusina d'Almeria l'any 1147, per part del rei Alfons VII de Castella, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, entre altres aliats. 

Segons la tradició, Galceran de Pinós -fill i hereu dels senyors de Bagà- fou nomenat Almirall de la flota, que havia d'obrir el setge d'Almeria per mar, assegurant l'èxit de la campanya. 

Rendida la ciutat, Galceran de Pinós i el cavaller Sancerní de Sull, amic i vassall seu, foren capturats i fets presoners a Granada. Després de mesos d'incertesa, la trista nova va arribar a Bagà i més trist encara, fou el rescat que exigien els sarraïns: cent mil dobles d'or, cent mocadors de brocat d'or, cent cavalls blancs, cent vaques bragades i cent donzelles verges. 

Els seus pares, Pere Galceran de Pinós i Berenguera de Montcada, feren tot el possible per reunir tot el rescat, excepte les cent donzelles, que foren lliurades a contracor per les seves famílies. 

Emprengueren el trist camí cap al port de Salou, on embarcarien cap al seu fatídic destí, en mans dels moros. Amb això, Galceran i Sancerní havien patit cinc anys de captiveri, durant els quals pregaven l'ajut celestial per intercessió dels seus Patrons, Sant Esteve i Sant Genís. 

Precisament el vespre abans que el Rescat embarqués, els dos captius foren alliberats miraculosament de la presó i a la matinada, es trobaven a les platges de la Pineda, al terme de Vila-seca.

Prop del Camí del Racó, es trobaren amb la comitiva vinguda de Bagà i Galceran de Pinós, entre llàgrimes i admirat pel coratge de les donzelles, els hi va dir que retornessin a la seva terra, el Rescat no seria lliurat als moros. 

Al seu pas per Tarragona, Galceran de Pinós prengué una part dels diners del tribut, amb els quals els hi va regalar a les donzelles vestits mig verd i mig vermell, que són els colors de Bagà. 

Els barons de Pinós i el seu fill, recompensaren generosament les noies i a llurs famílies, amb el deslliurament d'alguns imposto així com un bon dot pel seu matrimoni.

En Galceran de Pinós, vesteix amb la indumentària pròpia d'un cavaller del segle XII, amb l'espasa a la beina i protegit amb casc i una cota de malles coberta per una sobrevesta, amb un escut d'armes al pit. Aquest escut, no correspon als Pinós, sinó a la família Olzina, que foren senyors de Vila-seca al segle XII, època on s'ambienta la llegenda del Rescat. 

Al canell, hi duu un grilló amb un tros de cadena, recordant l'alliberament miraculós de Sant Esteve, el Patró que comparteixen ambdós municipis, els escuts dels quals decoren la sivella del cinturó del gegant. 

A la mà, sosté un pergamí, amb uns bonics versos dedicats al Rescat i a l'agermanament. 

La Donzella del Rescat, és una jove de rostre serè i de cabells rossos, recollits en dues llargues trenes. Duu un ram de lliris, lligats amb cintes amb els colors representatius dels municipis. A les faldilles dels gegants, també es poden copsar els colors de Bagà. 

La parella, evidentment, va tenir com a padrins els gegants de Bagà, En Galceran de Pinós i Na Berenguera de Montcada. 

Pel què fa al repertori musical, a més del Ball de Gegants de Vila-seca, en motiu de l'estrena de la nova parella, es va crear el "Ball del Rescat", amb música de Joaquim Miracle, professor del Conservatori de Música de Vila-seca. L'any 2024, es va recuperar per celebrar el 25è aniversari dels gegants.