Gegants Nous de Sant Quirze del Vallès

Els gegants de Sant Quirze del Vallès, En Quirze i Na Julita, foren construïts l'any 1984 per l'escultor de Gelida Juan Cabús i Soms, a iniciativa dels geganters Albert Beltran Hilari i Antoni Beltran Asens. 

Després de més de 40 anys d'activitat, la Colla decidí impulsar la construcció d'unes rèpliques dels primers gegants que tingué el municipi, amb la  voluntat de preservar-los i exposar-los públicament, actuant només en ocasions extraordinàries.

El 25 d'abril de 2026, a l'amfiteatre del Parc de les Morisques, es realitzà un gran espectacle de teatre, música i cultura popular per donar la benvinguda als nous gegants i que comptà amb la col•laboració de diverses entitats del poble. 

Escortats pels geganters i presidits pels Diables, enmig del fum verd i vermell, van aparèixer els nous Quirze i Julita, que realitzaren un ball conjunt amb els gegants originals. Per l'ocasió, també es va estrenar una sardana dedicada als gegants.

L'endemà, 26 d'octubre, per la X Trobada Albert Beltran Hilari, les rèpliques s'estrenaren en la seva primera trobada gegantera, acompanyats per una desena de colles convidades. Així, la Colla santquirzenca escrivia un nou capítol de la seva història

Tot i el seu aspecte renovat, les rèpliques mantenen l'essència de la parella anterior, representant els Patrons del municipi, Sant Quirze i Santa Julita.

Foren realitzades a l'obrador de Toni Mujal i Montserrat Morreres de Cardona, utilitzant la mateixa tècnica del motlle perdut amb la qual foren creats originàriament. 

Els vestits, van ser confeccionats per Paqui Capellades Ladevesa, membre de la Colla de Geganters i Grallers de Sant Vicenç dels Horts, agermanada amb la Colla de Sant Quirze.

La confecció es va fer a partir d'una recerca prèvia, basada en la indumentària pròpia de les mares vídues a l'època romana, donant-los-hi una imatge solemne i elegant inspirada en la cultura llatina. 

Les joies i els complements -que remarquen el simbolisme dels gegants, s'elaboraren al taller Lacedemon de Caravaca de la Cruz (Múrcia). 

En Quirze, vesteix amb una túnica curta blanca, ribetejada amb sanefes de color grana i una faldilla grana, també ribetejada. Llueix una capa curta d'un vermell intens que, a diferència de l'original, no llueix l'escut de Sant Quirze. 

Llueix una corona de llorer daurada, simbolitzant la glòria i la seva condició de sants i Patrons del municipi. A la mà, duu un amulet protector -similar al que deurien tenir els infants en l'època romana- amb l'efígie d'un mussol, símbol d'identitat de Sant Quirze del Vallès, el qual també el trobem en els fermalls de la capa.

Na Julita, llueix un vestit llarg amb faldilla blanca, cobert per una túnica curta granada i ribetejada amb sanefes. A diferència de la geganta originària, no llueix l'escut de Sant Quirze brodat al pit i duu el cap descobert. La seva corona de llorers, està tocada amb un vel morat fi, que cau suaument per les espatlles. Les arracades, a més de l'esmentat mussol, també observem uns arcs romans, representant l'època que, suposadament, van viure. 

Sosté una palma daurada, simbolitzant el triomf del martiri que, mare i fill, patiren durant la persecució contra els cristians, decretada per l'emperador Dioclesià al segle III, segons la tradició.