Gegants Vells de Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Autor/a foto: Daniel Porta
Termes i condicions: L'usuari/a serà lliure de poder utilitzar les dades que proporciona GegantCat que necessiti. Respecta citant les fonts de procedència: @gegantcat i www.gegantcat.com
Informació dels gegants
Noms Gentil i Isaura
Mesures Gentil: 4,05m, Isaura: 3,95m
Any 1980
Constructor Francesc Fajula
Entitat Colla Gegantera de Sant Joan de les Abadesses
Socis de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Més informació
La tradició gegantera a Sant Joan de les Abadesses neix l'any 1980, per iniciativa del Centre d'Iniciatives Turístiques i impulsat per l'Ajuntament, el qual encarregaria la construcció d'una parella de gegants a l'escultor santjoaní Francesc Fajula.
Tot i ser la primera vegada que Fajula treballava en aquest àmbit de l'escultura, va dedicar-hi tot el seu esforç i comptà amb el suport la seva família, que es feu càrrec de la confecció dels vestits.
En Gentil i Na Isaura, es presentaren el dia 11 de setembre de 1980, dins dels actes de la Festa Major. Els seus padrins, foren els gegants de Ripoll i de Torelló.
Les figures, d'inspiració renaixentista, representen una jove parella de prínceps vinguts de la regió italiana de la Toscana que -encisats per la bellesa de la Vila Baronal i el seu entorn- s'hi van quedar per sempre.
Els seus noms foren escollits pel rector de la parròquia, Mn. Esteve.
Gentil, és el protagonista del poema "Canigó" de Mn. Jacint Verdaguer. Aquest, explica l'amor tràgic entre el jove cavaller -fill del comte de Bernat de Besalú "Tallaferro" i nebot del comte Guifré de Cerdanya- i Flordeneu -reina de les fades del Canigó- que el sedueix, sota l'aparença d'una bella pastora anomenada Griselda.
Aquest amor l'allunyarà del seu deure en la lluita contra els sarraïns i morirà a mans del seu oncle, pres per la ira, que expiarà el seu crim fundant el monestir de Sant Martí del Canigó.
Na Isaura, deu al seu nom a una noble dama fictícia, Clemença Isaura, que va servir com a pretext per la creació de l'Acadèmia dels Jocs Florals de Tolosa.
El gegant, vesteix amb una sobrevesta amb brodats de color carbassa -que cobreix dues camises, blanca i negra- i un capell granat. Penjat al coll, hi duu un medalló amb el nom i l'escut de la Vila, l'Àliga de Sant Joan Evangelista.
A la mà, porta un pergamí que conté el manifest -escrit i llegit per Mn. Esteve- amb el qual es va donar la benvinguda als gegants.
La geganta, llueix un vestit llarg rosat amb ribetejats daurats amb sobremànigues blanques, capa morada i coronada amb una diadema. A la mà, porta una rosa de metall daurat, com a símbol dels Jocs Florals.
L'any 2023, la parella va ser sotmesa a una acurada restauració, realitzada per l'escultora cassanenca Clara Anglada. Per tal de preservar-los, els gegants santjoanins només actuen a la seva Vila i en ocasions especials.
Autor/a text: Marc Llamas i Devesa
Fitxa actualitzada per: Marc Llamas i Devesa
Darrera actualització: 12/11/2026