Gegants d'Ascó

Ascó
Gegants d'Ascó

Autor/a foto: Aaron Sentís

Termes i condicions: L'usuari/a serà lliure de poder utilitzar les dades que proporciona GegantCat que necessiti. Respecta citant les fonts de procedència: @gegantcat i www.gegantcat.com

Comparteix a les xarxes:
Informació dels gegants

Noms Falcó i Sança

Mesures 3,60m ell i 3,40m ella

Any 1995 originals i 2013 còpies

Constructor Manel Llauradó (originals), Toni Mujal (còpies)

Entitat Amics Geganters d'Ascó

Més informació

Va ser l'any 1995, quan un grup d'asconencs van voler que Ascó dotés d'uns gegants propis per al municipi. Els realitzà l'escultor reusenc Manel Llauradó i foren estrenats per la Festa Major d'aquell mateix any, el 17 d'agost de 1995. Els gegants reben els noms de Lo Falcó i Na Sança. Ell, representa a un dels primers comanadors de l'orde del Temple d'Ascó del segle XIII. Ella, representa a Sança d'Aragó, comtessa de Barcelona, reina d'Aragó, marquesa de Provença i muller del rei Alfons I. Ella, fou qui cedí l'orde del Temple, el Castell d'Ascó i totes les seves terres a la població. No obstant això, des del dia de la seva estrena, els gegants han esdevingut gairebé peces de museu a causa del seu elevat pes –i és que Lo Falcó sobrepassava els 100 quilograms-. Es diu, que el dia de l'estrena només un geganter d'una colla convidada, s'atreví a donar una volta amb Lo Falcó. Per aquest motiu, els Gegants Originals de 1995 gairebé mai han sortit del municipi, i inclús se'ls hi feia difícil sortir a esdeveniments locals. Arran d'aquest fet, l'any 2011 un grup de persones engeguen el projecte de recuperació d'aquests gegants i varen proposar a l'ajuntament, la creació d'una rèplica exacta de les dues figures, reduint-ne notablement el pes. L'encarregat de realitzar dites rèpliques, fou el cardoní Antoni Mujal. Va ser el 23 de març de 2013, quan es varen estrenar les rèpliques dels gegants d'Ascó, i amb ells, una nova colla gegantera que són els encarregats de donar-los vida. Les repliques, foren apadrinades pels Gegants del Passeig Torroja de Tarragona. Mentre els originals de 1995, descasen a l'Ajuntament d'Ascó, els nous participen activament en diverses activitats i celebracions, especialment a les Festes Majors i en el Mercat Medieval del municipi. Va ser l'any 1995, quan un grup d'asconencs van voler que Ascó dotés d'uns gegants propis per al municipi. Els realitzà l'escultor reusenc Manel Llauradó i foren estrenats per la Festa Major d'aquell mateix any, el 17 d'agost de 1995. Els gegants reben els noms de Lo Falcó i Na Sança. Ell, representa a un dels primers comanadors de l'orde del Temple d'Ascó del segle XIII. Ella, representa a Sança d'Aragó, comtessa de Barcelona, reina d'Aragó, marquesa de Provença i muller del rei Alfons I. Ella, fou qui cedí l'orde del Temple, el Castell d'Ascó i totes les seves terres a la població. No obstant això, des del dia de la seva estrena, els gegants han esdevingut gairebé peces de museu a causa del seu elevat pes –i és que Lo Falcó sobrepassava els 100 quilograms-. Es diu, que el dia de l'estrena només un geganter d'una colla convidada, s'atreví a donar una volta amb Lo Falcó. Per aquest motiu, els Gegants Originals de 1995 gairebé mai han sortit del municipi, i inclús se'ls hi feia difícil sortir a esdeveniments locals. Arran d'aquest fet, l'any 2011 un grup de persones engeguen el projecte de recuperació d'aquests gegants i varen proposar a l'ajuntament, la creació d'una rèplica exacta de les dues figures, reduint-ne notablement el pes. L'encarregat de realitzar dites rèpliques, fou el cardoní Antoni Mujal. Va ser el 23 de març de 2013, quan es varen estrenar les rèpliques dels gegants d'Ascó, i amb ells, una nova colla gegantera que són els encarregats de donar-los vida. Les repliques, foren apadrinades pels Gegants del Passeig Torroja de Tarragona. Mentre els originals de 1995, descasen a l'Ajuntament d'Ascó, els nous participen activament en diverses activitats i celebracions, especialment a les Festes Majors i en el Mercat Medieval del municipi. 

Autor/a text: Extret

Fitxa enviada per: Aaron Sentís

Darreres fitxes consultades