Gegants d'Òrrius

- L'ANDREU

La historia d’un somni, d’una fantasia

 L’any 1981 varen existir a Òrrius una parella de gegants, en Morro Negre i l’Aquensa. Després d’una curta vida publica, les figures varen caure en l’oblit i es varen malmetre.

A mitjans del 2012, l’entitat Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius va rebre en dipòsit una part del cos d’aquests antics gegants però, com conseqüència del seu lamentable estat de conservació i la ja obsoleta tècnica de construcció en paper cartró es va desestimar la seva recuperació com unes figures de futur.

L’octubre del 2012, va sorgir el somni de recuperar un nou gegant per al poble,  fabricat amb tècniques mes  actuals i un personatge sense una necessària relació amb els seus predecessors. La limitada capacitat econòmica per un poble de poc mes de 500 habitants no permetia pensar en un “luxós” encàrrec a un professional, i les condicions per començar eren limitades, simples, humils però carregades d’il·lusió: els materials necessaris es podrien comprar amb les aportacions dels Amic del Pessebre i possibles campanyes i col·laboracions externes, però la ma d’obra tenia que sortir de la col·laboració altruista dels orriencs i totes les persones que poguessin aportar les seves qualitats professionals d’una manera completament desinteressada.

Mans a l’obra: La invenció històrica del personatge va ser un treball del veí sr. Josep Mª Roqué. El disseny  artístic, els seus elements, i la fabricació d’una primera  maqueta,  obra del escultor sr. Manuel Cusachs. Tots els treballs en fibra i pintat de la figura definitiva varen ser obra del sr. Lluis Torner.

El nom del gegant va ser escollit en una votació popular dels veïns d’Òrrius durant el Nadal del 2012, i la presentació final del projecte i maqueta varen efectuar-se durant la festa de Sant Jordi del 2013.

El vestit, els detalls ornamentals, la musica del ball, la seva coreografia, tot també varen ser creacions dels propis orriencs,  que fins a un total de mes de 50 persones varen col·laborar d’una manera completament altruista de molt diverses maneres perquè aquest somni pogués convertir-se en realitat. Finalment, el dissabte 3 d’agost del mateix 2013, l’Andreu de ScéllecS va arribar caminant des de el mig del bosc durant la Festa Major d’estiu.

El personatge es propi d’una fantasia basada en un pagès que va viure en “algun moment” en algun mas de la vall amb les incidències pròpies de l’època.

En son son elements representatius de la figura, i identificatives de l’antiga vida orrienca:

- el seu nom, Andreu de ScéllecS. Andreu en quan el nom de l’església parroquial, i ScéllecS inspirat en el nom de les muntanyes de Céllecs que embolcallen parcialment al poble, però amb l’afegit d’una “S” inicial que converteix a la paraula en palíndrom (capicua)

- un barret de caçador, Des de personatges il·lustres fins pagesos i bosquerols,  aquests indrets havien ofert històricament un espai de caça abundant.

- el pergamí, en record dels privilegis que en Jaume I va concedir a alguns orriencs per la seva participació en diversos fets bèl·lics durant la conquesta de Mallorca.

- l’escut d’Òrrius. El disseny mes antic que es coneix i existent a la clau de volta del cor de l’església

- un esclopet i un fusó, com a homenatge a l’antiga  pagesia local concretat en les dues eines pròpies de les principals collites: la sega a la primavera, i la verema per la tardor.

-el saquet de monedes, en recordança  de  les cèlebres monedes comtals del segle XI descobertes dins l’església el 1981, i guardades actualment al MNAC com la col·lecció mes antiga de Catalunya per la seva singularitat en el gran volum de la troballa (unes 200 monedes).

- el peix, perquè Sant Andreu, nom de l’església parroquial, es el patró dels pescadors d’art menor i canya.

Les seves sortides son molt limitades a les festes locals, i altres pobles propers amb els quals es pugui fer algun intercanvi de visites ocasionals.

Es un gegant de 3,98 mts. d’alçada, i originalment 75 quilos de pes. Després de diverses modificacions en la seva estructura interna i la construcció d’una replica exacta i alleugerida del cos i el barret per part del sr. Toni Mujal,  durant la Festa Major d’estiu del 2017 es va estrenar una  rehabilitació que va rebaixar el seu pes fins els  actuals 49 quilos. Tota la roba i elements decoratius son els originals.   

No cal dir que l’Andreu (com popularment se’l coneix) ja es un element imprescindible dels actes festius del poble, i amb diverses costums que ja han esdevingut petites tradicions tant per la mainada com per tots els veïns.

 Llarga vida a l’Andreu de ScéllecS !!!

- EN GINEBRÓ

Dades històriques i constructives

Aquest gegantó de “mans boges” te el seu origen en un cap gros de paper cartró que s’havia construït a l’escola del poble en uns treballs de colònies d’estiu d’anys enrere.

Poc després de la presentació del gegant de l’Andreu de ScéllecS el 2013, el cap gros era utilitzat per la mainada durant les cercaviles, però va caure en desús per la dificultat de portar i fer-lo ballar pels mes menuts.

El 2022, i amb l’ànim de la colla gegantera d’estimular la participació mes activa dels infants en les cercaviles, se li va adaptar un cavallet de fusta, uns braços “bojos”, un vestit a propòsit, i amb un repintat de la cara se li va donar la semblança d’un follet familiar.

La presentació per la Festa Major d’hivern va esdevenir ràpidament per als infants un fenomen d’acceptació i simbolisme festiu propi d’aquesta nova figura.

Amb una alçada de 1,5 m. i pes d’uns 10 quilos, el poden fer ballar fàcilment els menuts en una franja aproximada d’entre els 8 i 14 anys, el que ha facilitat la creació d’una colleta de portadors estable.

El personatge (Extracte del conte del dia de la presentació 26-11-22)  Anna Rull

Sabeu qui és en Ginebró? Sinó ho sabeu, escolteu atentament aquesta història.

En Ginebró és un follet! si si, ho heu sentit bé, un follet. Però no un follet qualsevol, és un follet molt i molt especial. Abans d’explicar-vos perquè és tan especial, us explicaré quatre coses sobre els follets.

Els follets són molt tímids i sempre s’amaguen de la gent, són molt entremaliats, esbojarrats i divertits, però hi ha una cosa que no suporten gens ni mica! Sabeu què és!? : El desordre!

Els llits per fer, les motxilles de l’escola al terra, la roba deixada a qualsevol lloc, les joguines desendreçades o la pasta de dents sense tapar! Aquestes són d’aquelles coses que fan empipar, i molt, als follets i també al protagonista de la nostra història, en Ginebró!

En Ginebró és el follet de l’Andreu, si si, de l'Andreu, el nostre gegant i viu amb ell a la rectoria. En Ginebró, igual que fan tots els follets, surt de nit ha repassar que tot estigui recollit i endreçat! Cal dir, que l’Andreu ho és molt d’endreçat! Es fa el llit i es recull la roba, fa totes les tasques i molt ben fetes però no sempre havia estat així. De vegades l’Andreu s’havia descuidat de fer-se el llit o s’havia deixat la capa fora de l’armari, llavors el follet se les pensava totes per fer enfadar a l’Andreu!

Un dia li va posar tot de punxes al llit, l’Andreu no va poder aclucar l’ull en tota la nit. Una altre vegada li va amagar la capa! Haguéssiu vist el gegant corrents cap aquí i cap allà buscant, mentre a la plaça ja sonaven les gralles! Ai Andreu! que avui la cercavila marxa sense tu! I el Ginebró amagat darrere la porta rient, a cor que vols, cor que desitges!

Quantes històries han passat junts el follet i el gegant, que tot i les entremaliadures del follet, son molt i molt bons amics!. (Molt sovint en Ginebró trenca la rígida disciplina organitzativa d’una cercavila, i li agrada anar endavant i enrere del grup segons li sembli).

Anem-lo a buscar i cridem tots junts: “Ginebró liró, surt de la foscor! que farem un ball rodó”.

LA GUILLA I EL SENGLAR

Dades històriques i constructives

Va ser el 2022 quan va sorgir la inquietud de crear alguna figura infantil de tal manera que la mainada petita pogués participar mes activament en les cercaviles pel poble, que en aquells moments sols estaven integrades per la figura del gegant (l’Andreu de ScéllecS), i el seu grup de portadors i grallers.

La singularitat de ser el poble mes petit del Maresme (700 habitants), i envoltat de la natura del espai natural del Parc de la Serralada del Litoral, va encaminar el projecte cap unes figures tipus “cavallet”, de fàcil portar per als infants, i que representessin alguns dels animals que sovint es deixen veure per l’entorn: un senglar i una guineu.

Durant la Festa Major d’estiu d’aquell mateix 2022 es va organitzar un concurs de dibuix infantil perquè tots els infants poguessin expressar com els agradaria que fossin aquelles noves figures festives pensades per a ells. A la tardor, amb els dibuixos escollits, es va encarregar al mestre Toni Mujal (Cardona) la construcció d’unes figures que poguessin seguir les idees expressades en aquells dibuixos.

Finalment va ser durant la Festa Major d’estiu, juliol del 23, quan aquestes noves figures varen incorporar-se al seguici de l’Andreu i en Ginebró.

Els personatges (Text de presentació 29-07-23)

Més enllà de les paraules

Vet aquí que en un poble anomenat Òrrius hi vivia una guilla molt astuta, era àgil i veloç, amb una oïda i una vista extraordinària. Amb les seves potes llargues i el seu cos lleuger podia recórrer grans distàncies, tant s'enfilava a dalt de Céllecs com rondava pels torrents més amagats i mai li faltava el menjar.

Podia alimentar-se gairebé de qualsevol cosa, fruits del bosc, insectes, ocells, ous i fins i tot podia caçar altres animals, com els conills. Si alguna vegada no trobava res per menjar, sortia de nit i s'apropava a les cases amb corral i ben silenciosa se n'enduia alguna gallina per sopar.

La Guineu s'havia cregut tant la seva fama que s'havia tornat egoista i molt insolidària amb els altres animals de bosc. Havia deixat de participar en les trobades que feien la resta d’animals ni volia saber res de ningú.

Tan lluny havia arribat el seu mal caràcter que fins i tot feia burla dels altres animals, que ella considerava, maldestres i pocatraces.

Una vegada que la guineu descansava sota un roure va veure passar un senglar, i la guineu li va dir;

- Hola, senglar, ets tan curt de vista que ni m'has vist!, es pot saber on vas? - li va preguntar amb to burleta.

El senglar que no volia problemes amb la guineu li va dir;

- Vaig a cercar menjar, amb aquesta sequera, els fruits del bosc són petits i no creixen els bolets i em costa trobar quelcom per menjar.

La Guineu poc compressiva amb el senglar li va etzibar;

- Bé, mira, sempre et quedaran els contenidors! -, tot fent-se un tip de riure.

Un dia la Guineu, saltant el filat d'un galliner, es va ferir una pota, quin mal!, gairebé no podia ni caminar. Com va poder, va arribar al seu cau i va esperar que el dolor marxés. Però va passar un dia i una nit, i un altre dia i una altra nit i la pota no es curava. Cada dia tenia més gana i els budells li roncaven sense parar.

Finalment, va decidir sortir del cau i buscar ajuda. Va passar la serp i la guineu li va dir;

- Bon dia, serp, tu que ets tan àgil i silenciosa, em podries portar alguna cosa per menjar? m'he ferit la pota i no puc caminar.

Però la serp no li va respondre i va continuar el seu camí.

Al cap d'una llarga estona va passar el cabirol i la guineu li va fer la mateixa pregunta:

- Bon dia, cabirol, tu que ets tan àgil i silenciós, em podries portar alguna cosa per

menjar? m'he ferit la pota i no puc caminar.

Però el cabirol, amb poques ganes d'ajudar la guineu li va dir;

- Jo m'alimento dels brots tendres dels arbustos i no veig amb què et podria ajudar-, i sense més explicacions va seguir el seu camí.

 La Guineu estava molt desanimada i començava a entendre que ningú la voldria ajudar. Ella havia estat massa orgullosa i estirada i ara s'adonava que s’havia quedat completament sola. Cansada, trista i abatuda es va caragolar entre la fullaraca del bosc.

Al cap d'una bona estona va passar el senglar i estranyat que la guineu no obrís la boca ni es burlés d'ell li va preguntar:

- Guineu, et passa alguna cosa? - la guineu estava tan avergonyida per com havia tractat el senglar que no podia articular paraula, però cada vegada estava més dèbil i tenia més gana i finalment li va parlar;

- Em vaig fer mal a una pota i ara no puc sortir a caçar, ni enfilar-me als turons a buscar fruits, tinc molta gana i ningú em vol ajudar.- el senglar va escoltar atentament les paraules de la guineu i va marxar.

 A la Guineu ja no li quedava ningú, ni la serp, ni el cabirol, ni cap animal la volia ajudar. Però al cap d'una llarga estona va aparèixer de nou el senglar, portava fruits de càdec, els preferits de la Guineu i els va deixar al seu costat perquè la guineu els pogués menjar.

I el senglar va portar menjar a la guineu un dia, i dos dies i tres dies i tants dies com dies va trigar la guineu a estar recuperada.

Des de llavors, la guineu i el senglar, van fer gran amistat, la guineu va aprendre a no ser tan orgullosa i que ajudar als altres era tan bonic com ser ajudat.

I si la guineu i el senglar tinguessin una història seria aquesta que avui us he contat, perquè si aquest història no és mentida, serà perquè és veritat.

Anna Rull