Gegants de Cardedeu

La primera referència de gegants a la vila, data del 18 d'octubre de 1885, quan van ser llogats a Barcelona i portats en tren per celebrar les festes d'acció de gràcies al Senyor. Pel Matí es va celebrar un passacarrers o cercavila amb els gegants acompanyats per uns timbalers. A les 16:00 els gegants varen obrir la processó més gran vista en tot Cardedeu, en la qual va participar tot el poble acompanyats per dues orquestres senceres. Mentres l'ajuntament i els mossos la tancaven.

A l'agost de 1896 es va llogar un gegant i un bon grapat de capgrossos per celebrar la festa major i la festa del Sagrat Cor de Jesús. A partir d'allà es van començar a llogar gegants i capgrossos per les festes de la vila.

Però no és fins al l'any 1910 que es comptava amb uns gegants propis a la vila, específicament quan un home anomenat Gonçal Masó i Golferichs va promoure la Construcció d'uns gegants. 

Les testes es van demanar a fer a Barcelona, mentres que a Cardedeu es varen fer les estructures i les dones de la colònia varen cosir els vestits.

El 15 de setembre de 1910 varen ser donats a la parroquia, i el 18 de setembre del mateix any varen ser presentats al la població encapçalant la processó del Sagrat Cor de Jesús.

Els gegants representaven un rei moro i una donzella, i varen ser anomenats com a el Gegant i la Geganta.

L'any 1935 els varen caracteritzar com a reis catòlics i es va comprar una comparsa de 6 capgrossos al taller el ingenio de Barcelona. Els capgrossos eren un avi de barbeta blanca, una avia desdentada amb cabell blanc, llis i amb una clenxa al mig, un senyor negre amb dents blanques i cabells rinxolats, un home calb amb cara rodona rialler i amb uns ulls grossos, una senyora amb cabell ondulat i molt riallera i un noi de cabell amb entrades marcades i un bigoti gruixut amb unes ulleres rodones.

Per desgràcia el 21 de juliol de 1936 es crema l'església junt amb totes les seves pertinences entre les quals es trobaven els gegants i els capgrossos per milicians republicans.

Però un altre cop, Gonçal Masó torna a promoure la construcció d'uns gegants el 14 de setembre de 1941. Fent així que per la processó del Sagrat Cor de Jesús s'estrenés una parella de gegants (els gegants actuals) i una comparsa de 4 capgrossos feta pel taller el ingenio. Els gegants representaven els reis catòlics, en aquell moment els gegants comencen a desfilar per altres poblacions. 

El 1943 es creen uns altres 4 capgrossos, dos avis fets amb el mateix motlle que els del 1935, un pagès de cara prima, celles negres i barretina i un home grassonet amb galtetes i papada amb cara rodona i cabell fosc i llis. El 1949 s'incorporen uns gegants propietat del sr. Clusellas caracteritzats dels tres porquets. 

L'any 1950 els gegants van al Concurso provincial de gigantes Celebrat a Terrassa i s'estrenen 4 capgrossos nous que són els que es conserven ara; l'Arquelí, el Borregaire, un Senyoritu i la Senyora.

El 1952 s'estrenen dos capgrossos nous regalats per Rafael masó, que representarien un pagès gairebé calb i un altre amb una espècie de caputxa.

El 1953 els gegants passen a representar Ramon Berenguer IV i la seva muller Peronella d'Aragó, gracies a la proposta de Tomàs Balvey.

Aquell mateix any s'estrena el primer gegantó o gegant infantil de la colla, anomenat, el Príncep, que representa el fill de Ramon Berenguer i Peronella.

L'any 1960Rafael masó torna a donar unes figures a la colla que, actualment no es conserven, les figures eren un capgròs drac, uns gegants guerrers medieval i un joglar.

El 1966 Cardedeu ja comptava amb 12 capgrossos.

El 1973 o 1974 Hi ha un incendi a l'Esbarjo, on es guardaven els capgrossos desapareguts (que es creu que es varen cremar allà) i els gegants Ramon i Peronella, els quals acaben molt malmesos.

L'any 1976 l'associació cultural els Tres Pins crea la cuca de la qual només queden algunes parts de ben malmeses. Dos anys després, al 1978 la mateixa associació cultural crea un grup de teatre de carrer anomenat Papastre, que l'any 1979 crea tres gegants manotes de motxilla, anomenats; el Militar, el Capitalista i el Mossèn, que ballaren algunes cercavila de festa major amb en Ramon Berenguer IV i la Peronella d'Aragó. 

Actualment estan en bastant mal estat.

La mateixa associació crea en un any desconegut dos gegants manotes més anomenats la Vella i el Monstre Verd.

El 1982 els gegants participen a la inauguració dels mundials de futbol a Barcelona i participen a la 1ra trobada de gegants de Matadepera.

El 15 d'agost d'aquell mateix any s'estrena la nova gegantona a de la colla, na Marieta, que aquell mateix dia es casa amb en Príncep, el gegantó ja existent. La gegantona va ser demanada a construir per encàrrec del grup de teatre Atac.

El 1993 es crea la música del Ball de Gegants de Cardedeu per David Puertas. El 1995 la del Ball de Nans per Josep Viadé.

L'any 1996 la colla organitza un concurs per escollir el nou gegant i guanya en Montseny, proposat per Pau Ors i Lluís Planas, representant les tradicions mediterrànies, les estacions de l'any i per suposat, el Montseny.

El gegant te 4 cares, una per cada estació i sis braços, en els que duu un borrego, un raïm, una gralla, un colom, una campana i un bolet, per representar les tradicions de Cardedeu i en si, de tot el Mediterrani. 

L'any 1998 aquest projecte es fa realitat, es presenta en Montseny i la música del Ball del Montseny, de Josep Viadé.

L'any2000 es presenta la música del Ball dels Gegantons

L'any 2010 se celebra per tot lo alt el centenari dels gegants de Cardedeu, s'estrena la nova vestimenta dels gegants i geganters de la colla i MATB de Cardedeu publica un conte sobre els gegants anomenat El follet verdet i els gegants de Cardedeu dins la col·lecció de contes el Follet Verdet.

Al 2025 es va estrenar una nova gegantona a la colla anomenada Cardassa, i representa una verdura típica de Cardedeu. I per finals d'any, el 13 de novembre del 2025 la colla castellera regala una nova cuca que va ser propietat de la colla castellera durant uns quants anys a la colla gegantera de Cardedeu.

Per acabar, l'any 2026 els gegants surten al llibre Gegants del Vallès Oriental, fet per Mariano Pagès i Núria Rossell.