Gegants de Cal Terés de Tàrrega

Els tercers gegants documentats de la ciutat de Tàrrega, són el Llenguado i la Pagesa, coneguts com els Gegants de cal Terés (Crònica Targarina, 18/5/1929). Es tractava d’una parella de gegants de propietat privada, promoguts i construïts pel notari Marià o Mariano Terés (1784-1860), personatge polifacètic que també fou autor de diversos tocs de campanes i escultor d’un Sant Jaume que coronava l’altar de la parròquia.

No es coneix amb exactitud la data de construcció del Llenguado i la Pagesa, però, si ens basem en l’edat de l'autor, es pot situar entre els anys 1810 i 1840. Les descripcions conservades apunten que es tractava de dues figures força atípiques per al seu temps, amb un cert aire burlesc o divertit: el Llenguado treia la llengua, mentre que la Pagesa anava vestida com a tal, tal com recull l’article “El Barri del Carme” de La Signou (18/07/1915). 

La parella era cedida pel seu propietari per participar en les processons de les Festes del Carme, una pràctica habitual a l’època, en què molts gegants eren de propietat particular però posats al servei de les celebracions populars. Així, el Llenguado i la Pagesa esdevingueren els primers gegants vinculats de manera estable al barri del Carme, tot i no portar-ne el nom ni ser de titularitat municipal.

Un element destacable dels Gegants de cal Terés és que disposaven d’un ball propi: el Ball dels Gegants del Terés de Tàrrega, recollit pel folklorista local Josep Güell i Guillaumet (Mestre Güell). Aquest ball s’interpretava amb flabiol i tamborí, segons es desprèn de la partitura transcrita per Güell i publicada a De l'Urgell i la Segarra (Natan Estudis, 2005). 

Com ha passat amb moltes altres figures festives, la història del Llenguado i la Pagesa acabà derivant cap a l’oblit. La crònica “El Barri del Carme” de l’Acció Comarcal (15/07/1932) explica que els veïns consideraven que aquests gegants “no feien prou patxoca” i decidiren fer-ne construir uns altres de més grans. Un altre article, “El barri de la Mercè” (Acció Comarcal, 23/09/1932), també fa referència al fet que, arran de la festa del Carme, el barri buscà substitut als seus “desgraciats Llenguado i Pagesa”. Aquestes notícies fan referència als nous Gegants del Carme, presentats l’any 1871. Amb aquestes dades, es pot suposar que els Gegants de cal Terés van desaparèixer entre els anys 1865 i 1870.

Més d’un segle després, aquest patrimoni perdut ha estat recuperat simbòlicament gràcies a la iniciativa de l’escultor amateur Robert Sambola i Pastó (Tàrrega, 2008). Com a part pràctica del seu treball de recerca de batxillerat, durant l’any 2025, amb només setze anys, va dur a terme una reinterpretació fidel del Llenguado i la Pagesa, presentada públicament el gener del 2026. Davant la manca d’imatges o dibuixos, el jove autor ha estudiat descripcions antigues d'imatgeria catalana de l’època per recrear-los amb criteris fidels al segle XIX, utilitzant materials com el cartó pedra, els ulls de vidre, les perruques i un vestuari coherent amb el moment històric.

El Llenguado torna a treure la llengua i llueix una vestimenta d’estil aburgesat, amb colors i tons que simbolitzen una certa posició social. A la mà dreta sosté un llibre amb la representació dels plànols del Canal d’Urgell de 1853, mentre que a l’esquerra porta dues claus que fan referència a les propietats de la família Terés, com la Casa de la Cultura de Tàrrega o el Consell Comarcal de l’Urgell. Al dit del mig hi duu un anell amb l’escut de Tàrrega.

La Pagesa, per la seva banda, representa la pagesia targarina del segle XIX. Porta mocador al cap i a les espatlles, davantal i faldilla, que combinen amb la faixa i la barretina del Llenguado. A la mà esquerra sosté un ram de flors, element molt habitual a les gegantes d’aquell temps, mentre que a la mà dreta hi duu un mocador de grans dimensions amb l’escut del Carme brodat. Aquest detall fa referència als bogaders (bogada) del barri del Carme i reforça el vincle històric dels gegants amb aquest barri.