Geganta Lluna Roja de Miami Platja

Mont-roig del Camp
Geganta Lluna Roja de Miami Platja

Autor/a foto: Pablo López

Termes i condicions: L'usuari/a serà lliure de poder utilitzar les dades que proporciona GegantCat que necessiti. Respecta citant les fonts de procedència: @gegantcat i www.gegantcat.com

Comparteix a les xarxes:
Informació dels gegants

Noms Lluna Roja

Mesures -

Any 2011

Constructor Associació Lluna Roja

Entitat Associació Lluna Roja

Més informació

La Festa Pirata de Miami Platja va néixer l'any 2011 gràcies al programa del Centre de Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura i Mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya. Amb la creació de la festa, es va crear també la llegenda de Lluna Roja, partint d'antecedents històrics documentats sobre les incursions pirates a Miramar, un antic poblat ara en runes. Els veïns de Miami Platja van crear la geganta Lluna Roja i es va fundar l'entitat que representa i organitza cada any la seva festa.

Llegenda de Lluna Roja

CAPÍTOL 1: L’ORIGEN

Al voltant de l'any 1500, en ple segle XVI, quan la història explica que va començar l'Edat d'Or de la Pirateria, van governar els nostres mars temibles corsaris com Arudj Barbarroja. El seu nom descrivia la seva singular barba vermellosa.  Nascut  a  Verbera,  regió  situada  al  nord  d'Àfrica,  i  fill  d'un terrissaire, Arudj Barbarroja va començar la seva història d'amor amb la navegació com a timoner en un humil vaixell de mercaderies. Amb els anys va aconseguir ser l’almirall del seu propi vaixell i dedicar-se a la pirateria, convertint-se en el corsari més temut d'aquells temps. Es va establir a Tunísia, on vivia amb el seu germà, Jeireddin, que va seguir els seus passos i va superar el mestre, encara que no ho fes en fama.

El pirata Jeireddin va dedicar bona part de la seva vida a perpetrar saquejos i abordatges, protagonitzant episodis de la més terrible de les pirateries. Com solien fer els pirates més poderosos, va buscar un lloc de repòs en terra i es va establir a Alger, Orà i Tànger, tres ciutats del nord d'Àfrica properes a la seva regió d'origen. Aquests llocs li servien com a punts de partida en les seves campanyes pirates. Va ser a Orà on va conèixer a la princesa Fadhila, néta de l'últim rei musulmà de Granada, Boabdil el Noi, expulsat dels territoris hispans per Fernando i Isabel, els Reis Catòlics de la poderosa Castella. 

Jeireddin, a més de posseir el caràcter sanguinari del seu germà, tenia certa sensibilitat cultural i interès per les ciències i la política, característiques que li van servir per conquerir Fadhila. D'aquest amor prohibit va néixer una filla, de pell morena i cabells rogencs, d'una bellesa singular i de nom Âmar, Lluna en el seu significat àrab. La princesa Fadhila va aconseguir amagar al seu pare el naixement de la nena demanant-li mesos abans poder visitar durant una temporada el seu germà Abenalsid, que habitava a Tànger. Abenalsid era un estudiós de les ciències més avançades del món d'aquell temps, heretades de la virtut científica de l'antiga Al-Andalus. Era un home de pensament lliure i avançat per a la seva època, i tenia per debilitat la seva germana petita, pel que va acceptar amb afecte protegir del seu pare, procurant per aquest amor proscrit i pel bon naixement de la seva neboda. 

Poc temps després de néixer Âmar va ser descobert l'amor de Jeireddin i Fadhila pel pare d'aquesta, nou Sultà d’Orà, i davant la condemna a mort que va dictaminar per a ambdós, van fugir a un destí desconegut i del que mai van tornar, deixant en mans del seu savi germà la criança de la nena. 

CAPÍTOL 2: LA LLEGENDA DE LLUNA ROJA

Âmar  va  créixer,  així,  embolicada  en  estudi  i  disciplina,  art,  ciència, matemàtiques, filosofia, cultura i astronomia. En la seva adolescència ja tenia amplis coneixements sobre la navegació, un art que adorava i en el qual somiava el seu destí. Complerts divuit anys, just abans de la mort del seu oncle, va dissenyar el seu propi vaixell, una goleta de perfil excepcional i qualitats anteriorment mai vistes. Gràcies als amplis coneixements en ciència que havia acumulat va poder aplicar en el disseny avenços poc habituals de l'època, convertint la goleta en el vaixell més ràpid que mai havia solcat el Mediterrani.

Va batejar el navili amb el nom de Nahla, que significa gota d'aigua, ja que era així com un se sentia quan navegava en ell: davant la immensitat del mar, lliscava tan fàcilment que semblava desaparèixer entre les aigües com ho faria una gota. Nahla seria el seu mode de vida, ja que en haver mort el seu oncle, ser filla bastarda i procedir d'una dinastia deposada, no tenia altra opció de vida que no fos renunciar a la seva llibertat casant-se. Sense l'empara d'un tutor home que l'hi ho permetés, i difícil era trobar algú la meitat de liberal que el seu oncle,  no  podria  continuar  vivint  com  volia.  Només li  quedava  l'opció d'embarcar-se en una vida totalment diferent i, sobretot, lliure de qualsevol lligam. 

Gràcies a una petita dotació econòmica que li havia deixat el seu oncle d'amagat de la família, i amb ajuda d'alguns coneguts, Âmar va poder posar a punt l'embarcació per a portar-la a mar obert. I així va començar a solcar la Mediterrània, viatjant d'un costat a un altre, coneixent destinacions, ciutats i pobles: buscava dotar el seu vaixell d'una tripulació talentosa, formada a partir de les millors experiències de cada cultura, de cada poble. Va conèixer a cristians, barbarescos, cabilencs i moriscos, i a mesura que passava el temps més s'enfurismava amb les injustícies que els tirans d'aquests pobles cometien amb la seva gent. 

Va decidir, després d'uns pocs anys de ser observadora de penúries i opressió, exercir la pirateria, amb l'objectiu de lluitar contra aquells tirans, contra els que aprofitaven el seu poder per humiliar i desgraciar gents senzilles i treballadores. Al cap i a la fi, l'ofici li venia de família, tenia els suficients coneixements de la mar i la navegació com per exercir-la, comptava amb el millor navili i amb grups de fidels seguidors, de pobles diferents de la Mediterrània, amb els quals havia contactat en seus viatges, i que li servirien de suport en la seva nova aventura. 

En pocs anys ja havia aconseguit convertir-se en tota una llegenda. Se la començar a conèixer pel sobrenom de Lluna Roja, pel seu nom àrab i pel color dels seus cabells. Però també per la manera com actuava en la seva empresa pirata.  Havia  perfeccionat  de  tal  manera  els  seus  assalts  i  tècniques d'abordatge, de nou utilitzant el seu talent i els seus coneixements científics, que no se li coneix un sol intent fallit. Només actuava una vegada al mes, després d'estudiar i preparar al detall cada assalt, sempre escollit, i quan hi havia lluna plena. Perpetrava abordatges a altres embarcacions de pobles tirans en els plenilunis, i assaltava ciutats aprofitant les poques llunes plenes vermelloses que es produeixen a l'any, habitualment no més de dos o tres, ja 
que la llum que lluïen provocaven confusió entre els sentinelles a l'hora de albirar la seva flota pirata. Els seus coneixements d'astronomia també li van proporcionar, així, un sistema d'atac imbatible.

En els poblats costaners de la Mediterrània temien les nits en les que veien aparèixer en l'horitzó una lluna plena vermellosa. Sabien de la possibilitat de ser assaltats per la temible Lluna Roja. Tan gran era la seva llegenda, tan gran la seva fama, que en aquells dies homes i dones solien recollir-se aviat, i als nens se'ls espantava amb que la pirata els raptaria si no feien bondat aquelles nits. 

 

Annex: Podeu llegir la llegenda sencera aquí

Autor/a text: Festa Pirata de Miami Platja

Fitxa enviada per: Associació Lluna Roja

Darreres fitxes consultades